Introducció a la Moxibustió japonesa. Amb Felip Caudet

PRESENTACIÓ

La moxibustió japonesa (okyu) comprèn diferents tècniques, directes i indirectes, totes focalitzades en aconseguir, d’una manera ràpida i agradable, el restabliment de la salut. La moxa és coneguda a Occident com una tècnica complementària a l’acupuntura i pròpia de la medicina xinesa, però és sota l’enteniment japonès, que les seves tècniques han arribat a un grau de refinament i eficàcia terapèutica únics. Això, les converteix en una teràpia molt atractiva per a tot aquell professional que vulgui optimitzar les seves estratègies i recursos de tractament.

De totes les tècniques conegudes en la moxibustió, el tonetsukyu (moxibustió de penetració) és la tècnica de moxibustió més especial i referent que existeix en l’entesa japonesa. Consisteix en l’aplicació de cons de moxa de la mida d’un gra d’arròs directament sobre la pell. Aquesta tècnica permet regular la situació energètica, sanguínia i limfàtica dels teixits, i especialment la tensió mecànica del teixit fascial. La remissió del dolor i la recuperació de la funcionalitat en casos complicats sol ser molt espectacular per la seva velocitat i confort.

Les tècniques de moxibustió directes són molt subtils ja que la calor en aquests casos s’entén sota un concepte energètic i no tèrmic. Una de les particularitats d’aquesta pràctica rau en la forma d’entendre la malaltia, el procés d’adaptació del cos i el seu tractament. Tota la tècnica està monitoritzada a través de la palpació, i està focalitzada en aconseguir canvis constatables sobre els teixits i els punts utilitzats, amb evidències clares de quina és la situació i quins canvis es generen amb el tractament aplicat.

Un gran benefici, constatat per la ciència actual, ha estat el fort estímul que representen les pràctiques directes (concretament en el cas de les tècniques amb microcremada) per al sistema immunològic.

En termes generals, es pot afirmar que l’exercici de la moxibustió, amb les seves diferents modalitats combinades, ofereix la possibilitat de tractament de gairebé tots els trastorns tractables amb les agulles, però amb un plus diferencial, i és que la moxibustió pot ser complementària.

 

OBJECTIUS

 

Objectius generals:

• Conèixer les bases teòriques i pràctiques de la moxibustió sota l’entesa japonesa.
• Comprendre la base teòrico-conceptual per al punt apte i òptim per a la moxibustió.
• Objectius específics: Conèixer l’origen de les tècniques de moxibustió japoneses.
• Aprendre la manipulació de la tècnica bàsica de la moxibustió directa.
• Conèixer les eines específiques.
• Desenvolupar l’habilitat bàsica per a la palpació.

 

Objectius d'aprenentatge:

• Conèixer les bases i eines específiques de la moxibustió japonesa en un marc teòrico-pràctic que permeti a l’alumne ser coneixedor de les aplicacions i possibilitats clíniques de la moxibustió japonesa.

 

TEMARI

• Introducció a la moxibustió japonesa (origen i context)
• Materials específics (Yomogi i Moghusa) 
• Classificació tècnica 
• Tècnica bàsica de moxibustió indirecta (Chinetsukyu) 
• Fisiologia energètica i bioquímica de la moxibustió.
• Tècnica bàsica de moxibustió directa (Tonetsukyu) 
• Confecció de cons 
• Aplicació i encesa dels cons 
• Control del foc (evolució del con) 
• Contraindicacions i recomanacions en l’aplicació de la moxa directa
• Excés de tractament
• Punts "vius": Per què? Com? On?
• Característiques especials dels punts "vius" 
• Localització i palpació en moxibustió
• Estratègies de tractament

Descarregar programa

Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Carrer Major de Can Caralleu, 1-7, 08017 Barcelona