XI Matinal d’acupuntura

Presentació de la Matinal

Dr. Carles Fernández Jané. Coordinador de la Comissió d’Acupuntura del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

El teixit conjuntiu i la matriu extracel·lular: un metasistema de senyalització per a tot l'organisme

Dr. Ishar Dalmau. Metge acupuntor. Professor permanent del Departament de Salut de TecnoCampus-Centre Universitari adscrit a la UPF.

Resum: L'univers, la matèria, l'espai i el temps, es van formar després d'una gran explosió, el Big Bang. Un inici de totes les “coses”, segons el model estàndard, a partir d'un estat, d'una potencialitat, que es trobava a una molt alta densitat i temperatura. Una explosió que va implicar una expansió i el refredament progressiu de la potencialitat, d'energia, fet que va conduir a l'aparició de la massa, de les primeres partícules, de les partícules elementals. Les partícules elementals, els fermions i els bosons, els pilars bàsics de la matèria, de la Terra i de tot el que hi ha.

Tot i que la matèria és una realitat que es forma a partir de les partícules elementals és, de fet, la interacció d'aquestes partícules, en un camp d'influència (nuclear feble, nuclear fort, electromagnètica i gravitatòria), la que organitza i, per tant, dona origen a la matèria. La pròpia interacció, la relació entre aquestes partícules, per tant, operaria com una veritable llei universal. Una llei universal que, a més, està implícita en tots els nivells d'organització de la matèria partint des del nivell més bàsic, el nivell subatòmic, fins al més complex, el nivell d'organisme.

I, ¿què té a veure el teixit conjuntiu, la matriu extracel·lular, amb el fet que hi hagi una llei universal que organitza i dona sentit, sigui quin sigui aquest, que el nivell de l'organisme sigui una realitat? La resposta a aquesta pregunta és que el teixit conjuntiu és el teixit bàsic que relaciona els altres teixits bàsics: epitelial, muscular i nerviós. Un teixit conjuntiu que es troba a tots els òrgans i, així mateix, és el teixit fonamental en molts òrgans i estructures, com el sistema fascial. Un teixit conjuntiu, un sistema conjuntiu, que funciona també com un metasistema. Un metasistema que relaciona i dona coherència als diferents aparells i sistemes de l'organisme. Un metasistema que, alhora, seria capaç de transmetre informació, gràcies a la matriu extracel·lular, per tot l'organisme mitjançant dos mecanismes: la mecanotransducció i el bioelectromagnetisme.

AURITEST - Eficàcia de l'estimulació auricular no invasiva per l'estat emocional de l'estudiantat universitari durant l'època d'exàmens: Protocol d'un assaig clínic aleatoritzat controlat pilot de 3 branques d'intervenció

Dr. Carles Fernández Jané. Fisioterapeuta acupuntor. Coordinador de la doble titulació Grau en Fisioteràpia i Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Fisioterapeuta de la Fundació TecnoCampus Mataró - Maresme (UPF).

Resum: A Espanya, la depressió, l'ansietat i l'estrès tenen una prevalença elevada en la població general. En els estudiants universitaris, aquesta prevalença arriba al 18,4 % en el cas de la depressió, 23,6 % en el cas de la ansietat i 34,5 % en el cas de l'estrès. Aquestes situacions poden veure's potenciades en èpoques concretes com la d’exàmens, tenint un impacte no només sobre la salut sinó també sobre el rendiment acadèmic a causa d'efectes com la disminució de l'atenció, la concentració i la retenció de la informació.

L’estimulació auricular transcutània del nervi vague (EATNV) és una tècnica que modula l’activitat del sistema nerviós parasimpàtic mitjançant l'estimulació de la branca auricular del nervi vagus, que proporciona innervació somatosensorial a l'orella externa i que podria ser una estratègia fàcil i econòmica per reduir l'estrès i l’ansietat. Malgrat això, encara no existeixen estudis robustos sobra la seva eficàcia.

En aquest estudi es planteja un assaig clínic pilot de 3 branques d'intervenció que inclourà estudiants universitaris durant l'època d’exàmens. Els participants seran aleatoritzats en un grup d’EATNV, EATNV simulada i un grup sense intervenció. Les variables de resultat estaran lligades a aspectes de la factibilitat d'un estudi posterior a gran escala com ara la velocitat de reclutament, l’adherència al tractament, el nombre de pèrdues, possibles efectes adversos, eficàcia del cegament, així com dades preliminars de l'efecte de la intervenció sobre la depressió, l'estrès, l’ansietat i l’insomni dels participants.   

Efectivitat de l'acupuntura en persones afectades per ELA

Dra. Imma Zamora Muniente. Infermera acupuntora. Directora de la Clínica d’Acupuntura PUNT CLINIC.

Resum: Aquesta investigació (tesi doctoral defensada el 30 de maig del 2023) tracta sobre un estudi quasiexperimental en el qual es van dur a terme tractaments d'acupuntura en persones afectades per Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Els objectius principals de la investigació es van articular en dos grans eixos de coneixement. El primer va ser conèixer l'efectivitat de l’acupuntura en relació a la simptomatologia associada a la malaltia, mentre que el segon va ser conèixer l'experiència de la malaltia des dels models explicatius dels propis pacients. Durant el 2017, es va dur a terme un projecte de recerca anomenat “AcupunturaxELA” a les instal·lacions de la unitat de la motoneurona de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i també a la clínica d'Acupuntura Punt Clínic de Vilafranca del Penedès. Els pacients afectats per ELA van autoavaluar el dolor, la fatiga, l'ansietat, la qualitat de vida i l'estat funcional abans i després dels tractaments d'acupuntura, mitjançant les escales validades d'EVA, Borg, Hamilton, ALSAQ i ALSFRS, respectivament. Com a resultats, es va obtenir que l'acupuntura va ser eficaç en el tractament del dolor, ansietat i fatiga, millorant l'estat de salut dels participants. No es van observar canvis estadísticament significatius en les escales ALSAQ i ALSFRS, degut a que l’ELA es una malaltia irreversible (paràlisi per atròfia muscular). Paral·lelament a aquests resultats, es va observar que en els períodes de descans (3 setmanes de no acupuntura, però sí de continuació de tractaments mèdics convencionals), el 75 % dels pacients participants en aquest estudi van experimentar aguditzacions en la simptomatologia associada a la malaltia, així com també noves sensacions de pèrdua de força autopercebuda i capacitat de moviment, de manera que creiem que l’acupuntura, de forma periòdica, podria tenir efectes neuroprotectors.