Jornada Territorial del Camp de Tarragona. Fisioteràpia i Oncologia

Presentació del resumen anual i actuacions futures de la Secció Territorial del Camp de Tarragona

Tània López. Sotscoordinadora de la Secció Territorial del Camp de Tarragona

Inauguració

Cristina Adillón (@crisadillon). Coordinadora de la Secció Territorial del Camp de Tarragona

La rehabilitació de l'infant amb càncer: una part més de tot el seu tractament

Natàlia Rodríguez. Metgessa, especialista en rehabilitació i medicina física. Cap del Servei de Rehabilitació de l'Hospital Sant Joan de Déu

Quan parlem de càncer infantil estem parlant de càncer del desenvolupament, molt diferent i menys prevalent que el de l'adult, que va lligat a l'envelliment. Les leucèmies i els limfomes són els tipus de tumors amb més prevalença, seguits dels tumors del SNC i els ossis. En les darreres dècades, els avenços en recerca contra el càncer han convertit aquest grup de malalties en processos crònics, amb supervivències a 5 anys del 80%. Aquests avenços en un diagnòstic més acurat que permet un tractament molt més selectiu i a mida de cada tumor, a banda de ser més eficient, pretén també reduir els efectes secundaris d'aquests. Quan parlem de repercussió funcional ens referim a seqüeles tant físiques, derivades de les afectacions musculoesquelètiques i de les afectacions neurològiques centrals o perifèriques, com cognitivoconductuals i emocionals. Així doncs, la nostra intervenció comença en el diagnòstic, al debut amb un objectiu preventiu dels dèficits que preveiem, continua al final del tractament amb l'objectiu curatiu, és a dir, de recuperar la funció afectada, o de manteniment i suport per facilitar l'adaptació a la discapacitat, i també en el final de la vida, amb un objectiu pal·liatiu per millorar el benestar i autonomia del pacient. Per aquest motiu, l'equip de rehabilitació cada vegada està més integrat en l'equip multidisciplinari que tracta aquests pacients, amb una participació activa, coordinada i compartida amb la resta.

Fisioteràpia del pacient onco-hematològic pediàtric

Gemma Calaf. Diplomada en Fisioteràpia i treball social. Des del 1994, treballa al Servei de rehabilitació de l'HSJD.

Quan ens deriven un pacient amb càncer, pel fet de patir una neoplàsia i segons el tipus i la seva afectació, pot provocar en el nen problemes funcionals. Diagnòstics com tumors de fosa posterior o tumors ossis i de parts toves, poden arribar a generar una gran limitació en la funció, que afecta la qualitat de vida del nen i de l'adolescent. A causa del diagnòstic, i pel simple fet de patir un ingrés hospitalari, en molts casos -llarg i repetit- hi ha gran un risc de disminució de la seva capacitat física. La intervenció de fisioteràpia tindrà lloc des de l'inici, en les diferents fases de la malaltia, i a diferents nivells, tant terapèutic, preventiu com pal·liatiu.
Tenir clars el pla de tractament per poder establir els objectius de cada pacient i en cada fase, així com formar part del gran equip interdisciplinari que els tracta, facilita la nostra intervenció i beneficia el pacient.
La nostra tasca va més enllà d'una recuperació física. La vulnerabilitat dels nostres pacients, així com la durada i intensitat dels nostres tractaments, genera relacions interpersonals d'una gran empatia, que permeten l'acompanyament al nen i la seva família al llarg de tot el procés de la malaltia.

Rol de l’exercici de força en el pacient oncològic

Raquel Sebio (@RaquelSebio). Fisioterapeuta experta en Fisioteràpia respiratòria i oncològica. Doctora en Ciències de la Salut per la Universitat d’A Corunya. Fisioterapeuta del programa de Prehabilitació Trimodal - Hospital Clínic de Barcelona. Investigadora postdoctoral - Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer. Professora grau Escola Superior de Ciències de la Salut TecnoCampus – UPF

Actualment l’evidència científica acumulada sobre els efectes de l’exercici físic en pacients oncològics és aclaparadora i la majoria dels estudis demostren que l’exercici és segur i eficaç per disminuir efectes secundaris associats a la malaltia i als tractaments, millorar la condició física i la qualitat de vida i disminuir els símptomes d’ansietat i depressió presents en molts pacients. No obstant això, molts estudis s’han centrat principalment en els efectes de l’exercici aeròbic, principalment de baixa intensitat, i per tant les dades disponibles sobre el rol de l’exercici de força en aquesta població són menys clars. En aquesta ponència explicarem els beneficis d’aquest tipus d’exercici en pacients oncològics, repassarem els mètodes disponibles per a l’avaluació i prescripció de l’exercici de força en oncologia i discutirem quins són els reptes de futur per implementar programes d’exercici terapèutic centrats en l’exercici de força en aquesta població

Fisioteràpia oncològica abans, durant i després del càncer

Sonia Monterde. Fisioterapeuta i doctora per la Universitat Rovira i Virgili. Ha prestat una dedicació completa a l'educació superior en fisioteràpia i investigació des del 2004 a la mateixa universitat. La dedicació a la seva professió, pacients i estudiants entorn al dolor crònic es reflecteix en les publicacions en què ha participat des del 2010. Recentment ha encetat una nova línia de recerca en fisioteràpia oncològica.

Tot i que ja existeixen evidències científiques sobre els beneficis de la fisioteràpia oncològica, la presència del fisioterapeuta en la prevenció i el tractament dels pacients amb càncer no està consolidada. Els serveis sanitaris públics i privats podrien oferir i informar als pacients amb més profunditat sobre com pot ajudar la fisioteràpia des del diagnòstic fins a la recurrència. Un primer pas que podríem donar com a col·lectiu és el de conèixer quines tècniques fisioterapèutiques són més útils en cada moment, i fer arribar aquest coneixement a la població.  En aquesta ponència exposarem les tècniques de fisioteràpia més útils abans, durant i després del càncer en un tipus concret, el del càncer de mama.

Cloenda

Laura Menés. Membre de la Secció Territorial del Camp de Tarragona