I Matinal d'activitat física terapèutica

Ponència. “Aplicació de l'entrenament amb restricció del flux sanguini (BFR)”

Albert Torner Ballesteros. Fisioterapeuta i llicenciat en Ciències de l'activitat física i l'esport. Màster en prevenció i readaptació de lesions al fútbol; fisioterapeuta-readaptador del 1r equip del RCD Espanyol de Barcelona des de 2016 i gerent de un centre expert en readaptació esportiva.

L'objectiu de la ponència és explicar el que és l'entrenament amb restricció del flux sanguini; així com les adaptacions fisiològiques que aquestes ens aporta; diferències entre l'entrenament del BFR vs càrregues convencionals; aspectes de seguretat que cal tenir en compte abans d'utilitzar aquest sistema; principis d'aplicació i camps d'aplicació.

Ponència. “El teixit musculesquelètic com a font de salut”

Dr. José López Chicharro. Doctor en medicina i cirugia; Catedràtic de fisiologia de l'exercici i especialista en medicina de l'esport. Cap de nutrició del Reial Madrid de CF.

Existeix una àmplia evidència de l'efecte químic que té el músculesquelètic en aquest i en altres òrgans; les respostes descrites contribueixen a millorar la salut i prevenir el desenvolupament de malalties. És molt probable que les miocines tinguin efectes en totes les cèl·lules del cos i que en resposta a aquestes, les cèl·lules també alliberin les seves pròpies citocines, cosa que significa que hi ha una constant comunicació creuada entre totes les cèl·lules del cos.

Totes les modalitats d'exercici contribueixen a la millora de l'estatus inflamatori, i l'exercici de força és el que mostra més efectes en persones d'edat avançada. L'evidència científica és aclaparadora:

• L'exercici és font de salut
• La inactivitat muscular predisposa a la malaltia
• El teixit muscular és un òrgan endocrí 
• La contracció muscular prevé multitud de malalties
• L'entrenament de força sempre ha de ser present a un programa d'exercici

Ponència. “Efecte de l'exercici sobre el músculesqulètic"

Almudena Fernandez Vaquero. Catedràtica de fisiologia. Doctora en Medicina (fisiologia) i experta en medicina de la educació física i l'esport; Co-autora de la obra "Fisiologia de l'exercici". Investigadora centrada en la fisiologia de l'exercici i les seves aplicacions en l'àmbit clínic.

Tractarem de fer una revisió dels efectes de l'exercici sobre la funció muscular esquelètica.

Els efectes de l'exercici regular sobre la musculatura esquelètica són diferents en funció del tipus d'exercici utilitzat. En general, en una visió simplista, hi ha dues modalitats d'exercici: el de força i el de resistència o exercici aeròbic. Les adaptacions musculars tant morfològiques com a funcionals són diferents en cadascuna de les modalitats.

A més de la modalitat, hi ha altres factors dependents de l'exercici que condicionen les adaptacions. Els factors més importants són la intensitat, freqüència i temps que dura cada sessió d'exercici. D'altra banda, també hi ha variables individuals que condicionen les adaptacions morfofuncionals a l'entrenament, com són l'edat, el sexe, la variable antropomètriques (percentatge de greix corporal, massa magra), el nivell de condicionament físic i les variables genètiques individuals.

Hem de tenir en compte totes aquestes variables en el context de subjectes sans, o sense patologies diagnosticades.

En pacients amb patologies, les adaptacions a l'exercici també seran diferents, tenint en compte els factors anteriorment esmentats així com la patologia en concret, tant si són patologies que afecten el múscul com si tractem afeccions d'altres òrgans o sistemes.

Hi ha molt poques contraindicacions per a la pràctica d'exercici regular, per la qual cosa la gran majoria dels pacients se'n veurà beneficiat, independentment dels factores enumerats.

És molt important la selecció de pacients, l'elecció de l'exercici més idoni per a cadascú (incloent-hi la possibilitat d'adherència) i saber quines són les expectatives de millora en cada cas.