QUÈ ÉS UNA OPOSICIÓ?
Una oposició és un procés de selecció per accedir als llocs de treball de l’Administració pública. Aquest sistema selectiu està basat en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i permet a les persones convertir-se en treballadors públics.
En general, aquest procés comporta una o diverses proves i exàmens que tenen com a objectiu avaluar la competència dels candidats per accedir a aquest lloc. En funció de la puntuació obtinguda, s’estableix un ordre de preferència.
Hi ha molts tipus de feines dins de l'Administració pública i de diferents categories professionals. Segons la categoria o el cos al qual es vol accedir, s'hauran de fer unes proves o unes altres.
L’oferta d'ocupació pública es notifica al Boletín Oficial del Estado (BOE) i/o als diaris oficials de les comunitats autònomes (en el cas de Catalunya, al DOGC) i als butlletins provincials.
Posteriorment, l’organisme públic corresponent publica les convocatòries i les seves bases. Aquestes poden ser convocades per diferents tipus d’administracions públiques:
- Organismes internacionals
- Administració de l’Estat
- Administracions autonòmiques (comunitats autònomes o diputacions; a Catalunya pots consultar aquest enllaç)
- Administracions locals (municipis)
Per poder-te presentar a una oposició és necessari que compleixis amb els requisits que s’estableixen a cada convocatòria: formació, experiència professional, nacionalitat, idioma, etc. Si compleixes amb tots els requisits, superes amb èxit totes les proves del procés d’oposició i obtens les millors qualificacions, podràs aconseguir el lloc de treball.
Un altre aspecte important és el nombre de places per aspirant. En molts casos existeix una gran competència, aspecte que dificulta aconseguir la plaça. Por aquest motiu, abans de presentar-te has de conèixer amb detall les fases del procés d’oposició i realitzar una bona preparació de les oposicions.
Tingues en compte que, a més de l'oposició, hi ha altres processos selectius. Depenent del tipus de treballador públic, s'utilitzarà un sistema selectiu diferent.
TIPUS DE PROCESSOS SELECTIUS
Existeixen tres tipus de processos selectius:
- Oposició. En aquest tipus de procés s’ha de realitzar una o més proves de caràcter eliminatori, que poden ser teòriques o pràctiques.
- Concurs. Es tenen en compte els mèrits del candidat, com ara formació realitzada, experiència laboral i antiguitat a l'Administració. A les bases de la convocatòria del concurs apareix el llistat de mèrits que es poden presentar i la puntuació que s'obtindrà per cadascun.
- Concurs-oposició: És una combinació entre els dos processos anteriors. Es té en compte la prova o proves que es fan i també els mèrits dels candidats. El pes específic, l’ordre i el caràcter de cada prova o mèrit dependrà de cada Administració.
Les persones que aconsegueixin major puntuació en el procés selectiu són les que aconseguiran la plaça.
TIPUS D'EXÀMEN D'OPOSICIÓ
Als processos d’oposició i concurs-oposició, segons el grup o categoria al qual optis, hauràs de realitzar unes proves o unes altres. Algunes de les proves amb què et pots trobar són:
- Test. Poden ser d’un temari més general o més específic. Es tracta d’un llistat de preguntes amb diferents possibles respostes i has d’escollir la correcta. De vegades, les preguntes contestades de forma incorrecta resten a la puntuació final.
- Preguntes de desenvolupament. Són preguntes obertes relacionades amb el temari.
- Casos pràctics. En aquest tipus de prova et plantegen situacions que viuràs en l’exercici de les funcions del lloc de treball al qual vols optar i s’avalua com resols la situació.
- Prova pràctica. Serveix per avaluar els coneixements i competències en una àrea en concret.
- Entrevistes personals. S’utilitzen per determinar el perfil psicològic de l’aspirant i conèixer-lo més a fons.
- Psicotècnics. Es tracta de diferents proves que exploren aptituds, personalitat, competències, etc. Poden ser a través d’un test, proves manipulatives o preguntes obertes.
- Reconeixement mèdic
- Prova d’idiomes:
- Llengua catalana: amb caràcter general, els nivells exigits són:
Grup, subgrup - Nivell de llengua catalana
A, A1 Nivell de suficiència C1 (antic C), excepte per al cos de planificació lingüística, per al qual es requereix el nivell superior C2 (antic D)
A, A2 Nivell de suficiència C1 (antic C)
C, C1 Nivell de suficiència C1 (antic C)
C, C2 Nivell de suficiència C1 (antic C), excepte per al cos d’auxiliars de laboratori, per al qual es requereix el nivell intermedi B2 (antic B)
Agrupació professional de funcionaris Nivell intermedi B2 (antic B)
- Llengua castellana: els/les aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola hauran de tenir, amb caràcter general, el nivell C2 de llengua castellana, excepte per al cos d’auxiliars de laboratori i per a l’agrupació professional de funcionaris del cos subaltern, en què el nivell de llengua castellana exigit és l’intermedi B2 (antic B).