Reunió dels coordinadors de les comissions de pediatria dels col·legis de fisioterapeutes d'Espanya

El passat dissabte 18 d'abril va tenir lloc, a Barcelona una reunió dels diferents coordinadors i coordinadores de les comissions de pediatria dels col·legis de fisioteràpia d'Espanya. Aquesta reunió fou convocada per la coordinadora de la Comissió de Pediatria del Col·legi de Fisioterapeutes Catalunya i presidenta de la SEFIP, Sra. Lourdes Macias, amb l'objectiu de recollir les diferents inquietuds i problemes amb què es troben cada comunitat autònoma i d'unir esforços per potenciar la figura del fisioterapeuta pediàtric enfront d'institucions públiques i privades. A la reunió hi van assistir representants de Balears, Castella-La Manxa, Astúries, La Rioja, Aragó, Cantàbria, València, Madrid i Catalunya.

A l'inici la reunió, Lourdes Macias i Carles Montserrat van informar de la inquietud existent en aquest col·lectiu pels problemes amb què es troben els fisioterapeutes pediàtrics d'algunes comunitats espanyoles davant les institucions; dels objectius i línies d'actuació de la Societat Espanyola de Fisioteràpia en Pediatria i de la idea d'unificar criteris i línies d'actuació que puguin ajudar a potenciar la figura del fisioterapeuta pediàtric en aquells àmbits d'actuació on aquesta figura encara no està reconeguda.

Es va fer una presentació dels representants de cada comunitat, els quals van fer un breu resum de les inquietuds i línies d'actuació que estaven abordant en el seu territori. Es va fer evident que a cada comunitat, i concretament en referència al paper, l'exercici i les línies d'actuació del fisioterapeuta pediàtric escolar, és diferent i a vegades no existeix aquesta figura en els equips d'integració i orientació escolar; i si existeix, no hi ha una legislació que avali aquesta figura professional com a part de l'equip multi o interdisciplinari. Per citar un exemple: a Madrid, dins l'equip d'orientació de nens amb problemes motors, no es contempla la figura del fisioterapeuta, i són altres professionals d'altres disciplines els qui fan aquest treball. Això significa que dins del camp de la Fisioteràpia pediàtrica hi ha intrusisme. En altres comunitats, el fisioterapeuta de centres educatius especials no pot accedir al claustre de professors, i si hi accedeix, és per la bona voluntat de la direcció del centre.

Tots som conscients de la importància de realitzar una orientació i valoració del nen adequada (de les seves limitacions físiques, motrius, del seu control postural, de les seves necessitats de material adaptat i/o de mobilitat, etc.) perquè pugui accedir al currículum escolar, i aquestes competències són pròpies del fisioterapeuta. I la integració dels nens amb limitacions físiques en un entorn educatiu depèn del treball interdisciplinari de tots els professionals que el tracten.

Pel que fa a la figura del fisioterapeuta pediàtric en els serveis d'atenció precoç no hi ha aquest problema perquè el Llibre Blanc d'Atenció Precoç recull la figura del fisioterapeuta dins d'aquests equips.

Es va plantejar la necessitat d'elaborar un document conjunt que impliqui totes les comunitats, en el qual es doni a conèixer les funcions del fisioterapeuta pediàtric dins de l'àmbit escolar. Per començar a elaborar aquest document, es va informar que la SEFIP disposa d'un codi del fisioterapeuta pediàtric on s'engloben les funcions del professional en qualsevol àmbit de la pediatria. A partir d'aquest codi, i segons documents elaborats per cada comunitat, s'aniria elaborant el que vam decidir anomenar "Llibre Blanc del fisioterapeuta pediàtric en l'educació". Aquest document el podria presentar la SEFIP als departaments d'educació de les diferents comunitats autònomes espanyoles a fi d'aconseguir el rigor que mereix i amb una documentació avalada que reculli la necessitat d'incloure el fisioterapeuta dins dels equips multidisciplinaris que treballen en l'àmbit educatiu.

L'elaboració d'aquest document pot exigir un esforç important de cada comissió de pediatria dels diferents col·legis professionals, i potser calguin noves trobades per a consensuar punts de vista, però pensem que aquesta primera reunió, amb la presentació de les necessitats i inquietuds comunes, és un bon començament perquè el col·lectiu de fisioterapeutes pediàtrics pugui ésser reconegut per les diferents institucions d'educació de l'estat espanyol.