Conferència de Posturologia Integrativa

El passat 26 de setembre, el Col·legi va acollir la conferència Posturologia Integrativa. L'acte fou presentat per la vocal de la Junta de Govern, Sra. Eva Cirera, que va introduir als assistents les dues persones que van realitzar la conferència: el Sr. Xevi Verdaguer i el Dr. Silverio di Rocca. El Sr. Verdaguer és fisioterapeuta especialista en alteracions craniomandibulars, posturologia clínica i odontoposturologia; psiconeuroinmunòleg; professor col·laborador de la FUB, l'EUSES i la UVic, i docent del Màster oficial de dolor orofacial i craniomandibular (CEU- Madrid). Per la seva banda, el Dr. Silverio di Rocca és doctor en odontologia, especialista en ortopèdia funcional dels maxil·lars, professor director del Curs de posturologia i posturometria clínica, màster d'ortodòncia i rehabilitació neuroclusal (Universidad Alfonso X de Madrid), professor col·laborador del Curs d'ergonomia i posturologia de l'EUF de la Laguna, expert en teràpies oclusoposturals i creador del Protocol Interdisciplinari Integrat.

  

La posturologia és la ciència mèdica que estudia l'estabilitat i equilibri del cos per tal de mantenir en estàtica i dinàmica el centre de gravetat, en la posició de menys despesa energètica oposant-se a les forces de la gravetat i a les forces magnètiques externes del camp terrestre. Ho fa a través de l'anomenat sistema tònic postural, que és la integració i interpretació neurofisiològica a nivell del Sistema Nerviós Central (SNC) d'un conjunt d'aferències i eferències que contínuament provoquen ajustaments de les cadenes musculars i del sistema fascial per mantenir la postura estable.

Les entrades aferents o sensors més importants que es van analitzar van ser: els ulls (refracció i oculomotricitat), el peu (exterocepcio i propiocepció), l'oïda interna i el sistema trigemincervical (sutures del crani, ATM, músculs craniomandibulars, polpa dental, lligament periodontal i articulacions i músculs de c1-c2.) Totes aquestes aferències convergeixen a nivell del tronc cerebral i, per tant, s'ha d'analitzar si estem preparats per fer un tractament neurofisiològic o ho haurem de deixar amb estiraments, massatges i electroteràpia o altres tractaments simptomàtics.

D'acord amb el senyor Verdaguer, una petita alteració de la convergència ocular, precontacte dental, trastorn de l'ATM o de recolzament podal provocarà, immediatament, un ajustament neurofisiològic de l'equilibri fascial amb tensions anormals amb les conseqüents patologies o dolors musculosquelètics pel trastorn de l'estàtica. En aquests casos –va comentar- la posturologia es basarà en l'anàlisi mitjançant tests posturals o aparells de posturometria-estabilometria de tots els receptors per tal de buscar el/els receptors alterats i un tractament etiològic a la patologia del pacient. Consistirà, inicialment, en la desprogramació del receptor alterat i, posteriorment, en la reprogramació i integració de tots els receptors.

Sens dubte, una conferència molt interessant que ens va acostar una tècnica en la qual hi té una importància cabdal el treball multidisciplinari entre l'odontòleg, el podòleg, l'optometrista i, òbviament, el fisioterapeuta.