Èxit absolut a la Jornada de Fisioteràpia en geriatria

El passat 27 de maig, a la cloenda de la jornada "Abordatge pràctic de Fisioteràpia en geriatria", el degà del Col·legi, Sr. Manel Domingo, va anunciar que el proper any s'organitzarà un altre cop aquest esdeveniment a causa, entre d'altres motius, de la qualitat de les ponències, l'alta assistència de col·legiats i la bona organització de l'acte. En aquest sentit, el degà va destacar la bona tasca que realitzen els fisioterapeutes que treballen en geriatria i es va mostrar molt satisfet amb la qualitat dels ponents.

La jornada va començar amb la intervenció de l'exdegà del Col·legi, Sr. Francesc Escarmís, el qual va agrair al senyor Domingo que li cedís el seu lloc en la inauguració. El Sr. Escarmís va destacar que la prevenció en geriatria és fonamental, va defensar els bons professionals que s'hi dediquen i va afirmar que per treballar en aquest àmbit sanitari cal tenir un gran esperit vocacional.

Seguidament la Sra. Eulàlia Cucurella, treballadora social, antropòloga i presidenta de la Fundació Alzheimer Catalunya, va iniciar la ponència inaugural, que portava per títol "El diàleg del tacte". El tacte, com el diàleg, és una forma de comunicació que ens permet socialitzar-nos, no sentir-nos sols. El tacte és la nostra eina de treball, i és especialment important en l'àmbit de la geriatria, sobretot en persones grans amb deficiències cognitives perquè és la forma que tenim de demostrar-los que els protegirem fins al final, que són importants per a nosaltres. El tacte forma part de la comunicació no verbal, que podríem definir-la com la forma de llenguatge universal i que, juntament amb els elements que configuren el parallenguatge (to, mirada, proximitat, etc.), representa el 80% de tot allò que percep una persona.

La Jornada va continuar amb una ponència a càrrec del senyor Antoni Salvà, director de l'Institut de l'Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va presentar alguns detalls de l'estudi "Trastorns de la marxa i la mobilitat en persones grans amb demència", en el qual hi col·labora el Col·legi. Va comentar que aquest treball parteix de l'interès per la pèrdua de la funció cognitiva i la funció motora, i com aquestes dues funcions s'interrelacionen. En aquest sentit va afirmar que el doctor Inzitari, que col·labora en aquest projecte, va observar que una alteració en la capacitat cognitiva afecta la marxa de la mateixa manera que incideix en l'augment de caigudes. També va ressaltar que els pacients amb pèrdua cognitiva tenen alteracions cardiovasculars. Va afegir que la pèrdua de la marxa afecta l'entorn de la persona que la pateix, els seus familiars i cuidadors.

          

La primera taula es va iniciar amb la conferència "Drenatge de secrecions. Casos pràctics", a càrrec de la Sra. Inma Castillo, fisioterapeuta del Servei de Pneumologia de l'Hospital General de Granollers i coordinadora de la Comissió de Fisioteràpia Respiratòria del Col·legi. La Sra. Castillo va explicar diverses fórmules per intentar desplaçar el moc d'un pacient per ajudar-lo a millorar la seva funció pulmonar. Fins fa poc s'usaven diverses tècniques de drenatge (postural, vibracions manuals i percussions) que no tenien evidència científica, i ens va mostrar noves tècniques manuals, d'aparatatge i la tos controlada o dirigida com a les formes més adequades i apropiades per ajudar el pacient en la recuperació de la seva funció pulmonar.

Tot seguit la senyora Pat Vidal, fisioterapeuta de l'empresa Lappset, que inicialment dissenyava equipaments per a nens, va explicar que també fabriquen espais lúdics i de salut per a la gent gran amb l'assessorament de fisioterapeutes. Va comentar que la intenció d'aquests parcs és "potenciar l'equilibri, la coordinació, la força, l'elasticitat, l'agilitat i la mobilitat". D'aquesta manera, segons la senyora Vidal, les persones que l'utilitzen "tenen una sensació de benestar i autonomia". D'altra banda va explicar que es formen dinamitzadors -la majoria fisioterapeutes- per explicar posteriorment a la gent gran en què consisteixen aquests parcs i com fer-ne ús. La finalitat d'aquests espais és la prevenció, el manteniment físic i la millora de les activitats de la vida quotidiana. La Sra. Vidal va afegir, també, que aquests parcs desenvolupen positivament la vida social de les persones grans. Aquests espais lúdics estan distribuïts per tot el territori català gràcies a l'interès que van mostrar les diputacions provincials i els ajuntaments a implementar-los.

Posteriorment la fisioterapeuta, coordinadora de la Comissió de Geriatria i vocal de la Junta del Col·legi, senyora Benilde Martínez, va presentar la conferència "Tallers per a la gent gran: Reentrenament a l'esforç", en la qual va explicar les activitats dutes a terme per la Comissió de Geriatria del Col·legi en col·laboració amb la FATEC i Catalunya Caixa als casals de gent gran. Aquestes xerrades tenen per objectiu fer prevenció de la salut creant hàbits saludables, i així ho vam poder veure amb la difusió d'un vídeo en el qual es projectava un taller celebrat a l'Ametlla del Vallès.

A continuació el senyor Marc Terradellas, fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació domiciliària de l'àrea del Baix Maresme de Fisiogestión SA, va explicar la seva experiència en aquesta tasca. Va afirmar que no hi ha cap pacient igual i per aquest motiu s'ha de fer una valoració individual. En concret, es va centrar en els punts que ell té en compte a l'hora de fer una avaluació d'un pacient hemiplègic: els aspectes funcionals i físics, els trastorns cognitius, l'entorn sociofamiliar, el domicili i tenir una escala de valoració per avaluar resultats. També va comentar que per realitzar qualsevol tractament, el fisioterapeuta ha d'implicar-hi la família i explicar-los educació sanitària. Aquesta última afirmació, segons Terradellas, "és la clau del tractament domiciliari". D'altra banda va mostrar de forma resumida la tasca que realitza: valora la capacitat vital, és a dir, controla i reeduca postures, la respiració o els voltejos al llit; també fa un control del tronc, de l'equilibri i de la marxa; i posteriorment, fa ús de la teràpia manual per realitzar mobilitzacions, tècniques neurodinàmiques o escurçaments musculars. Va afegir també que cal potenciar l'estimulació del pacient en les tasques de la vida diària i reintegrar-lo a la vida sociofamiliar.

Després del torn de preguntes als ponents del matí i del parèntesi per dinar, es va iniciar segona taula de la Jornada, que van inaugurar el fisioterapeuta de la residència Cambrils Suite, Sr. David Moya, i la seva gossa Suite. La conferència portava per títol "Beneficis d'un gos de teràpia en un centre geriàtric" i, mitjançant la projecció d'un vídeo, vam poder veure com treballa un gos de teràpia i els efectes que té aquest animal en la salut de les persones residents, amb les quals, al marge contribuir a una millora de la seva qualitat de vida, els aporta molts d'altres beneficis en l'aspecte físic, psicològic i social.

Seguidament es va presentar la ponència "Caminar amb Parkinson", a càrrec de les fisioterapeutes Marta Puig i Sandra Roca, membres, a més, de la Comissió de Parkinson i Trastorns del Moviment del Col·legi. La senyora Puig va definir aquesta malaltia com una degeneració del sistema nerviós. Va afegir que els símptomes per detectar el Parkinson "són el tremolor, la rigidesa, i alteracions de la marxa com arrossegar els peus o el bloqueig". Per a Puig, es troben problemes a l'inici de la marxa, en espais estrets, caminant mentre es conversa, canvis de sentit (girs) o en situacions d'estrès o ansietat. Va comentar que quan s'acompanya un pacient en la marxa, els principis bàsics són els següents: donar espai, respectar el ritme amb continuïtat, no estirar ni empènyer i deixar que el pacient es concentri en fer una marxa conscient. Posteriorment va explicar que s'utilitzen crosses, caminadors o cadires de rodes per ajudar i complementar, segons el cas, la marxa. Després, la fisioterapeuta Sandra Roca, amb l'ajuda d'un pacient afectat per Parkinson, va fer diverses demostracions de marxa, bloqueig o de girs. La senyora Roca va insistir, també, en què no totes les estratègies funcionen amb tots els pacients.

L'última ponència de la Jornada portava per títol "Actuació en l'aplicació de contencions físiques", i va ser presentada per les fisioterapeutes i infermeres del Parc Sanitari Pere Virgili, Sra. Anna Barrios i Sra. Núria Torrents, que, a més, són membres de la Comissió de Geriatria del Col·legi. Van definir les contencions com "l'ús de maniobres físiques o mecàniques emprades per limitar els moviments de part o de tot el cos del pacient amb l'únic objectiu de protegir-lo". Van explicar que s'ha de tenir molta cura en aplicar correctament les contencions que, a més, han d'estar garantides per un protocol i només s'han d'usar en casos d'urgència i com a mesura temporal. També van fer menció a abordatges alternatius a les contencions, com poden ser les causes ambientals, terapèutiques o de conducta del professional. Posteriorment ens van mostrar un vídeo en el qual es van poder visionar diversos tipus de contencions i la seva forma correcta de col·locació.

La cloenda va ser a càrrec del degà del Col·legi, Sr. Manel Domingo, que, a banda de destacar l'èxit de la jornada, va fer referència a les dificultats per trobar postgraus i màsters de Fisioteràpia en geriatria. També va afirmar que és conscient dels baixos sous que perceben molts companys i companyes i que, per aquest motiu, s'organitzaria el proper any, de nou, la Jornada i se subvencionarien cursos vinculats a aquest àmbit de la Fisioteràpia.