Aprovada la nova definició d' 'acte fisioterapèutic'. La Fisioteràpia sota una nou paradigma

El 24 de març de 2012, el CGCF va aprovar per majoria absoluta una nova definició de l'acte fisioterapèutic.

En Rafel Donat, vocal de la Junta de Govern del CFC i membre actiu i determinant en el Grup de Treball de la definició de l'acte, ens explica els motius d'aquesta definició (els paràgrafs en cursiva, corresponen als paràgrafs de la definició traduïts al català):

El 19 novembre de 2011, tots els representants dels col·legis professionals de Fisioteràpia d'Espanya, per unanimitat, van decidir, a la seu del CGCF, apostar per un canvi de rumb de la professió, apostant per les especialitats en Fisioteràpia en detriment de preservar com a model únic, el fisioterapeuta clínic generalista. Aquestes especialitats haurien de realitzar-se majoritàriament via residència, en ser aquest l'únic sistema que contempla la LOPS per a les professions sanitàries.

"La Fisioteràpia és una professió de la salut que presta un servei a la societat."

Aquest canvi va venir avalat per unes enquestes estatals realitzades per la Comissió de Formació del CGCFE, que posava de manifest la debilitat del model professional davant la crisi socioeconòmica actual, per presentar, amb gairebé 94%, un perfil majoritari clínic assistencial, present en un 75% en l'assistència privada.

Per què és una debilitat aquest model?

El fet que el professional de la Fisioteràpia es trobi majoritàriament en l'àmbit clínic privat, sense sistemes de derivació directa de pacients, només abastits per la iniciativa lliure del ciutadà del carrer, ha suposat, en part, la deficient unificació de criteris assistencials dins del PAF (Procés d'Atenció en Fisioteràpia), l'insuficient coneixement de les tasques del fisioterapeuta pels altres professionals de les ciències de la salut i la dificultat de transferir a la recerca la construcció de les guies de bona pràctica clínica a partir del consens i el treball en equip.

"El fisioterapeuta, com a professional expert, reuneix els coneixements científics i les competències necessàries per dur a terme en la seva totalitat el procés d'atenció fisioterapèutica dels pacients al seu càrrec, amb la major qualitat possible, en l'àmbit de la seva autonomia en l'exercici de seva professió".

Per poder construir projectes que ens permetin, d'una banda, créixer com a professió, i d'altra banda, garantir l'autonomia professional i la preservació del nostre marc competencial, hem de ser identificables per a la resta de professions sanitàries i diferenciables de les pseudociències que existeixen i de vegades comparteixen espai en l'atenció i tractament de les preocupacions i alteracions de la salut de la nostra societat.

"L'avenç de la professió, així com les noves competències atorgades al fisioterapeuta en virtut de l'Ordre CIN 2135/2008, de 3 de juliol (BOE 19/07/2008), fa necessari que, en el compliment dels fins estatutaris del Consejo General de Colegios de Fisioterapia de España, s'estableixi una definició oficial de l'Acte Fisioterapèutic."

Per aquest motiu, per poder fonamentar el desenvolupament de les especialitats en Fisioteràpia, aquestes han de poder justificar el perquè de la seva necessitat.

Què aporta un fisioterapeuta a la sanitat? Quins problemes pot resoldre, que no puguin fer altres?

"Es considera Acte Fisioterapèutic tot servei prestat pel titulat en Fisioteràpia, realitzat en l'exercici de la seva professió amb llibertat de decisió i autonomia professional, adreçat a ciutadans, grups i comunitats."

Per aquest motiu es fa indispensable una adaptació, a Espanya, del canvi de paradigma, que ja existeix en els països on la Fisioteràpia té un reconeixement i una llibertat d'actuació més notòria i significativa per a la societat del benestar i que, entre d'altres, refereixen institucions de rellevància internacional com la WCPT (World Confederation for Physical Therapy).

"En l'àmbit clínic, l'Acte Fisioterapèutic desenvolupa el procés d'atenció fisioterapèutica, que inclou: l'obtenció de dades exploratòries i la seva valoració, l'elaboració del diagnòstic fisioterapèutic, la planificació i promulgació del tractament fisioterapèutic, la seva execució mitjançant procediments manuals i instrumentals, l'avaluació dels resultats assolits, l'establiment i implementació dels registres pertinents o, si s'escau, de la història clínica, l'elaboració d'informes sobre l'evolució del pacient i d'alta del tractament fisioterapèutic. Tot això, basant-se en les conseqüències de les alteracions de l'estat de salut en el moviment i amb l'objectiu de prevenir, tractar i reeducar aquestes alteracions, restaurant el moviment funcional en un entorn biopsicosocial i en totes les àrees clíniques i àmbits laborals".

La Classificació Internacional del Funcionament (CIF) és el marc d'avaluació de la Fisioteràpia. Aquest marc, validat internacionalment, ha de ser conegut i relacionat amb l'acte fisioterapèutic. Per aquest motiu, des del diagnòstic al tractament, des de la prevenció a la promoció de la salut, la Fisioteràpia ha d'explicitar que la nostra raó de ser es basa en ser la professió de ciències de la salut que ha de complementar el diagnòstic clínic mèdic amb el diagnòstic funcional i a les propostes mèdiques conservadores o quirúrgiques, unes propostes funcionals basant-se en l'alteració del moviment funcional que ocasionen les malalties i patologies de les diferents àrees clíniques i en els diferents àmbits laborals, per ser els únics experts en aquesta praxi assistencial.

Per quins motius?

Entre d'altres, reduir les llistes de espera, ajudar al consum racional de medicaments, reduir el temps d'hospitalització i ajudar a construir un nou model d'assistència en ciències de la salut, que mantingui la qualitat i que sigui més sostenible tant dins el sistema nacional de salut com en el sistema privat.

Què pot i ha de fer la Fisioteràpia a partir d'ara?

Si la funció governa a l'estructura des del nostre enfocament professional, hem d'explicitar per àrees clíniques i àmbits laborals com es tradueix l'avaluació i el tractament des de la perspectiva biopsicosocial, que ja contempla la CIF.

Totes les tècniques de Fisioteràpia treballen per valorar i restablir una pèrdua de moviment, sigui valorant una alteració: funcional, de l'activitat o de la participació, i en la nostra proposta de tractament també pretenem restaurar una alteració: funcional, de l'activitat o de la participació, sigui des de teràpies manuals, instrumentals, cognitives o sensorials, quedant implícita en la mateixa, la valoració i tractament del dolor.

El moviment s'ha de considerar com la necessitat funcional a valorar i preservar des de la Fisioteràpia, des d'un abordatge perceptiu (tècniques propioceptives), conductual (hands-off) i induït o facilitat (teràpia manual), tant des d'un punt de vista passiu com actiu, on els agents físics són eines complementàries, per poder restablir aquesta alteració analítica o funcional d'un teixit o estructura, sempre supeditat a la funció alterada valorada, que hem de restablir.

En aquesta nova definició de l'acte fisioterapèutic, s'ha volgut ressaltar que la pràctica professional del fisioterapeuta no és només clínica i que la tasca social de la Fisioteràpia existeix també en la promoció i educació per a la salut, tasques reflectides dins del nostre marc competencial que hem de promocionar per generar ocupació professional, en resposta a la demanda de la societat del benestar.

"En l'àmbit sociosanitari també és Acte Fisioterapèutic l'examen de peritatge realitzat pel fisioterapeuta a requeriment de tercers, la planificació i posada en pràctica de programes de Promoció de la Salut i d'Educació per a la Salut en el seu camp competencial, així com les accions de formació en matèries pròpies del seu acompliment professional".

Des del 24 de març de 2012 s'obre una nova època per a la Fisioteràpia, on a partir del nostre treball, podem convertir la crisi en oportunitats i les oportunitats en realitats.
La teva feina, la nostra feina, conjunta, ens ajudarà a progressar.

Agraïments:

A la Junta de Govern del CFC: Manel Domingo, Ramon Aiguadé, Gabriel Liesa, Montserrat Inglés, Maria Giné, Marc Lari, Eva Cirera, Beni Martínez, Marta Romera, Rafael Nadal i Núria Coral; per ser el primer grup professional a Espanya que es va decidir a emprendre aquest projecte pel present i futur de la Fisioteràpia.

A Jesus Rebollo, Patricia Madrid, Jose Manuel Brandy, Emma Villafaina, Jose Santos i la resta de consellers del CGCFE; per fer possible i millor la definició final de l'Acte Fisioterapèutic, un document clau en el futur professional.