El CFC acull una conferència sobre les seqüències de redreçament en les persones grans

El passat 28 d'octubre, la seu del CFC va acollir la conferència Utilització de les seqüències de redreçament en l'aprenentatge del desplaçament natural de la persona gran, a càrrec del Sr. Carles Salvadó, fisioterapeuta, professor col·laborador i de postgrau a les Escoles Gimbernat, formador referent PRAP 2A en ergonomia i ergomotricitat, màster en Gestió i Prevenció de Riscos en la Comunitat i doctorand al Departament de Psicologia bàsica, evolutiva i de l'educació de la UAB.

L'objectiu de la conferència se centrava en justificar la raó per la qual les seqüències de redreçament ofereixen una oportunitat dins de la reeducació funcional en la persona gran i són de gran ajuda en la prevenció de les caigudes.

D'acord amb el Sr. Salvadó, malgrat que en la literatura sovint es parla de manera diferenciada de desplaçaments espontanis, autònoms, dinàmics... tots ells es refereixen a un sol tipus de moviment, que és el desplaçament natural. En la persona gran aquest desplaçament requereix d'una especificitat i una adaptació a causa del procés d'envelliment i dels processos d'adaptació psicomotriu i desaferentació psicomotriu. Aquesta 'readaptació' cal fer-la des d'una perspectiva global i multidimensional i, és en aquest context, quan podem emprar les seqüències de redreçament, que són una sèrie de trajectòries particulars amb una seqüenciació ordenada de moviments o estratègies motrius que permeten passar d'una posició a una altra de la manera més fàcil i econòmica possible i que té una relació entre la persona gran i un suport. El més important és que ningú les imposa (són improvisades i no rígides), és la inventiva de la persona la que la fa passar d'una posició o a una altra.El objectius de les seqüències de redreçament són:

• Mantenir al màxim aquelles estratègies motrius que tenim emmagatzemades a la memòria motriu per lluitar contra el procés de desadaptació psicomotriu i de desaferentació motriu.
• Intentar l'automatització de les seqüències de redreçament; això ho podem fer mitjançant dues vies:
  • Amb els ulls tancats: perquè s'augmenta la percepció d'entrada del moviment i provoca que es busquin estratègies pròpies.
  • Amb una acció cognitiva paral·lela (p.ex. parlar): perquè se centra l'atenció en una altra acció de manera que així s'automatitzarà la seqüència de redreçament.

Per finalitzar i, després d'analitzar diversos casos clínics, el Sr. Salvadó ens va parlar també de la progressió per treballar les seqüències de redreçament i dels seus avantatges, i va concloure que la utilització i estimulació de les seqüències de redreçament per part del fisioterapeuta i altres professionals d'atenció directa, com a recurs sensitivomotriu de la persona gran, afavorirà el seu reaprenentatge per "moure's" millorant, no només les seves capacitats motrius, sinó també reforçant el seu estat biopsicosocial.