IV Cafè-Tertúlia Solidària: La paràlisi cerebral al Nepal amb Sathi Sansar

El passat dimecres 19 de juny va tenir lloc, a la seu del Col·legi, el quart i últim Cafè-Tertúlia Solidària del CFC del 2013, en el qual l'ONG Sathi Sansar, de la mà del seu auditor, Sr. Miquel Armengol, ens va apropar al Nepal i a la seva cultura, i ens va explicar, entre d'altres, com és la vida d'una persona amb paràlisi cerebral en aquest país, quins estigmes i dificultats es troba ella i la seva família al llarg de la seva vida i com poden, els fisioterapeutes i d'altres professionals d'aquí, col·laborar amb l'equip de Sathi Sansar.

Sathi Sansar, creada l'any 2004, està formada per Sathi Sansar Barcelona (SSB) i Sathi Sansar Nepal (SSN), dos equips que treballen conjuntament per al projecte que l'ONG té a Pokhara, la segona ciutat més important del Nepal. Allà, l'ONG té un centre d'educació especial per a nens i nenes amb paràlisi cerebral i/o patologies similars al que assisteixen cada dia una trentena de nens que tenen l'oportunitat d'accedir a l'educació i als tractaments que necessiten.

La conferència es va iniciar amb la projecció de dos vídeos, on vam poder conèixer la realitat de la paràlisis cerebral al Nepal, una discapacitat que pateixen 1 de cada 200 nens, i que normalment està vinculada a problemes de l'embaràs o del part o bé a patologies víriques com la meningitis o l'encefalitis. Aquests nens normalment són discriminats i estigmatitzats, com ho és també la seva família, i no reben el tractament que seria necessari, bàsicament per la manca de recursos, pel desconeixement i per les deficiències culturals.

Tot seguit, el Sr. Armengol ens va explicar quins són els projectes en què treballa Sathi Sansar al Nepal, i que es poden resumir en quatre:

• Centre d'educació especial, on s'ofereix rehabilitació integral multidisciplinària als infants, amb serveis de Fisioteràpia, logopèdia, recursos ortopèdics, etc. Aquest projecte també pretén dinamitzar l'economia de la zona, per aquest motiu tots els treballadors són locals i les necessitats que es detecten es cobreixen amb productes i productors de la zona.
• Programa d'assistència externa o Home Base Program, on s'atenen aproximadament uns 100 nens als seus domicilis, atesa la impossibilitat d'aquests per desplaçar-se a Pokhara a causa de les dificultats de transport i mobilitat existent a la zona.
• Escola especial, on al marge d'aprendre els coneixements propis d'una escola ordinària, els nens reben educció en qüestions d'higiene i hàbits amb l'objectiu de dotar-los d'una autonomia futura que els permeti la seva reinserció social. En aquest sentit, Sathi Sansar treballa també per assegurar un futur laboral als nens que acull i és en aquest context que realitza tallers de comerç just on s'elaboren productes socialment responsables que els permetin aconseguir diners per ésser reinvertits en el projecte.
• Integració i assessorament a les escoles ordinàries per tal d'ensenyar als mestres com tractar els nens amb discapacitat i de sensibilitzar el teixit social de la comunitat perquè coneguin la malaltia i la seva possibilitat de tractament.

Per acabar, el Sr. Armengol ens va comentar que malgrat la pèrdua de subvencions de l'Administració i de donatius de particulars, les dues úniques vies d'entrada de diners de l'ONG, Sathi Sansar continuarà treballant –mentre pugui- pel seu objectiu principal: "que els nens trobin el seu lloc en una societat que no va ser dissenyada per a ells".

Amb aquesta xerrada solidària finalitza el cicle de conferències del Cafè-Tertúlia Solidària del CFC. Donem les gràcies als companys de Fisiosmundi, Fadei, Nuestros Pequeños Hermanos i Sathi Sansar per explicar a tota la massa col·legial la seva encomiable tasca i els valors i requeriments que es necessiten i s'aprenen, com a fisioterapeutes, en els diferents voluntariats de cooperació internacional.