Fisioteràpia i arts escèniques: menys tensió, cap dolor, zero lesions

Músics, ballarins, actors, tots volen fer el seu paper a la perfecció i, massa sovint, aquest nivell d’exigència comporta riscos i lesions. El cinema ho ha mostrat en pel·lícules com Whiplash, Birdman o El cigne negre, si les heu vistes, ja sabeu el pa que s’hi dona i fins a quin punt es pot arribar a patir en el món de les arts escèniques.

El CFC publica ara el reportatge ‘Fisioteràpia en Arts Escèniques’, al seu canal Fisiotv.cat, amb diversos testimonis que mostren que en aquests casos el patiment pot ser mental però també físic: que el pànic pot deixar-te literalment clavat.

El reportatge compta amb la participació de la fisioterapeuta Ana Velázquez, coordinadora del Grup de Treball d’Arts Escèniques del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Hi ha músics que han hagut de deixar de tocar, actors que han perdut la veu, ballarins apartats de l’escenari. El pànic escènic pot jugar a favor de l’artista, si sap canalitzar la pujada d’adrenalina per donar el millor d’ell mateix, però resulta patològic quan minva la capacitat artística.

Per això els experts aconsellen desterrar la creença que el dolor és indispensable i que forma part del procés per interioritzar la tècnica: no tot han de ser repeticions fins que surti bé, no cal maltractar el cos.

Per evitar aquests extrems, el paper dels fisioterapeutes pot ser clau. Són els professionals sanitaris que tenen la preparació necessària tant per aplicar el tractament, quan el mal ja està fet, com per treballar des de la prevenció.

L’ideal seria que les companyies teatrals, els grups de música i de dansa entenguessin que el fisioterapeuta també ha de formar part de l’equip. 

Els fisioterapeutes poden identificar el problema a partir de la simptomatologia de l’artista, que pot anar des dels tremolors fins a l’hipertò muscular, passant per l’excés de sudoració, l’afonia, el pinçament o el “trac” (el bloqueig) més brutal.

Tot seguit caldrà avaluar la metodologia de treball de l’artista i la seva consciència corporal, i readaptar-la segons el cas.

L’objectiu és millorar l’experiència, buscar l’eficàcia a través de tècniques personalitzades i desterrar el dolor tot treballant les postures i establint una bona taula d’estiraments.

Menys tensió, menys fatiga, cap dolor i més coneixement corporal, dels factors de risc personals i de la disciplina en qüestió; i, per tant, millor rendiment, millor posada en escena, i, sobretot, zero lesions.

Mireu AQUÍ, el reportatge.