Calvo: “El públic objectiu d’aquest còmic és qualsevol persona amb un mínim d’interès per saber què passa amb la Fisioteràpia”

“Fisioterapeuta y friki de cuidado”. No ho diem nosaltres, que ho diu ell mateix al seu perfil de Twitter: @fildarin. Fernando Calvo (Barcelona, 1976) és col·legiat del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, expert en Fisioteràpia Neuromusculoesquelètica i membre de la comissió homònima del CFC. I acaba de publicar un còmic amb un títol tan ressonant com esclaridor: Análisis ilustrado de la Fisioterapia actual española (#Fisiocómics, 2018).

En aquest petit volum vermell, Calvo hi retrata, des del seu punt de vista, la problemàtica i les esperances de la professió, sense perdre en cap moment ni el sentit crític ni el de l’humor. Hi parla d’intrusisme, de sous i de convenis col·lectius; de la feina als geriàtrics i d’equips interdisciplinaris; de la realitat de les mútues i dels tres pilars que creu que hauria de tenir un bon tractament (teràpia manual, exercici i educació); d’hospitals i de clubs esportius... i fins i tot del Col·legi. I adverteix: “Tota semblança amb la realitat no és cap coincidència”.

—Advertència o amenaça, això de ser fidel a la realitat?

—Ambdues. Amagar la realitat, o minimitzar-la, no ens ajuda gens, per penosa que sigui.

—Segona pàgina, primera reivindicació, quan el protagonista, periodista, rep l’encàrrec del seu cap —que s’ha recuperat d’un mal d’esquena gràcies a un fisioterapeuta— d’escriure un reportatge “sobre els fisios, que estan molt oblidats!”. Ho estan?

—Jo crec que sí, principalment per les administracions públiques. A la gent del carrer (cada cop menys) encara li costa distingir entre un fisioterapeuta i altres personatges autodenominats “terapeutes”. I crec que gran part de la culpa és dels poders públics i de la seva nul·la aposta per la nostra professió.

—El motor d’aquest còmic és el resultat de la suma del teu sentit crític envers la professió i el teu sentit de l’humor.

—Sí. Sempre he estat molt crític, qüestionant-me totes les coses. Som una professió que ens han ensenyat (sobretot als qui ja tenim una edat) amb classes magistrals, i allà la paraula del mestre era “sagrada”. Això s’ha d’acabar ja. I sí, si a la crítica hi poses una mica d’humor, sembla que és més ben acceptada.

—D’on et ve la dèria pels còmics?

—El meu germà, més gran que jo, portava a casa les revistes CIMOC, ZONA84, el Víbora; afegeix-hi Mortadelo y Filemón, Carpanta, Zipi y Zape, Superlópez, etc., i ja tens un bon “caldo de cultiu”. Però no tot era llegir: des de que tinc record, que vaig començar a copiar els dibuixos que llegia i, més tard, a fer-ne de propis. Tinc més de 40 anys i encara en llegeixo.

—Acabes amb un missatge positiu. Li veus futur, doncs, a la Fisioteràpia?

—I tant! Tot i les dificultats que semblava que portaria el canvi a Bologna, les conseqüències han estat molt positives. L’accés a estudis de màster i doctorat, i la investigació, inevitablement han de portar la demostració que la Fisioteràpia és cost-efectiva. Això ens portarà de dret a ser agents de primera intenció.

—En quin públic pensaves, quan vas concebre el projecte? El resultat és divertit i didàctic.

—El projecte va néixer l’any 2014, dins de FisioterapiaSinRed, i per ser honest la idea va ser de Bibiana Vega (@fisioterricola, a twitter). La proposta era fer un còmic per donar a conèixer la fisioteràpia a la població en general. D’allí van sorgir les primeres 8 pàgines, fins que es va cancel·lar. Dos anys més tard, vaig reprendre la feina. I crec que el públic objectiu és qualsevol persona amb un mínim d’interès per saber què passa amb la Fisioteràpia: pacients, familiars nostres (és perfecte per “cunyats”) i estudiants o futurs estudiants de Fisioteràpia.

—Aquest primer volum d’Análisis ilustrado de la Fisioterapia actual española vas bastir-lo amb una campanya de mecenatge. Com es pot adquirir ara?

—Fer la campanya de mecenatge servia per dos propòsits: un era poder finançar-me l’edició del còmic, i l’altre, conèixer l’interès que podia despertar el projecte entre el públic objectiu. El primer no va ser assolit, però el segon em va servir per evitar el risc d’imprimir molts exemplars i no recuperar la inversió. Si en voleu un exemplar (o més) podeu visitar:  

http://fildarin.wixsite.com/fisioterapiaenespana/fisiocomics

—Primer volum, vol dir que n’hi haurà més?

—Aquesta és la idea. Com a mínim l’estructura del segon volum ja la tinc, tot i que encara no he començat a dibuixar res... Però com a "teaser" us puc dir que anirà sobre les dificultats/amenaces que te la Fisioteràpia.