“Era a terra amb unes rampes terribles. Vaig atendre’l, es va aixecar, i va poder acabar la Marató”

Míriam Monterde (1975) va necessitar l’ajuda d’unes lupes potentíssimes per estudiar la carrera: és cega de naixement, només veu llums, formes i ombres. Però això no li ha impedit llicenciar-se en Fisioteràpia ni ser una atleta amb l’objectiu de ser als Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, en 1.500m o 5.000m, que per a això, a banda de treballar, entrena fort amb un guia, a la pista que hi ha a tocar del camp del Barça.

Atleta i fisioterapeuta osteòpata, quan va saber que existia el projecte Fisiorunners (d’assistència en carrera als participants de la passada Marató de Barcelona) del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, s’hi va apuntar.

“Era l’oportunitat d’unir les dues coses que més m’agraden: la Fisioteràpia i l’atletisme. I també era una manera de viure la Marató des de dins, sense córrer-la, que és un altre repte que tinc per més endavant”, ha explicat Monterde al CFC.

El diumenge 11 de març, aquesta col·legiada va ser al tram final de la Marató de la capital catalana (concretament entre el km32 i el km42), atenent tothom que ho demanava, acompanyada pel Jordi, un amic que va oferir-se a fer-li de guia.

“Va ser una experiència impressionant”, assegura Monterde. “Va ser molt maco, viure-ho, la gent és molt agraïda, i això que en molts casos només donàvem suport psicològic”.

Monterde va atendre també un noi que, a menys de 10km del final de la mítica prova, “era a terra amb unes rampes terribles, incapaç de fer un pas. Vaig atendre’l i es va recuperar. Es va aixecar i va poder acabar la Marató”.

Aquest era l’esperit del projecte Fisiorunners: ajudar els participants a fer rodó el somni d’acabar aquesta dura prova. Per això aquell diumenge més de 30 fisioterapeutes del CFC (la Míriam Monterde entre ells) i 30 estudiants van calçar-se les vambes i van llançar-se a l’asfalt, coordinats per Marc Lari i Christian Fernández.