“Els castells cauen menys però hi ha més lesions i més greus”

El passat dilluns 18 de juny vaig col·laborar a la xerrada sobre prevenció de lesions en els castells, organitzada pel diari Ara a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm a Barcelona, en col·laboració amb la coordinadora de colles castelleres de Catalunya i Betevé.

Hi vaig anar com a membre del Grup de Treball Fisioteràpia i Castells del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, que integrem Irene Reynals, Laura Figuerola, Núria Coral, Cesc Guilayn, Joan Torrents, Èrik Lozano, Dani Castillo i jo mateixa.

A la xerrada s’hi van tractar diferents temes sobre el món casteller amb especial atenció en el fet que els castells cauen menys però hi ha més lesions i aquestes són greus.

Les colles estan prenent mesures al respecte, com ara col·locació de xarxes als locals d’assaig, una quantitat mínima de gent per a realitzar les proves, bona col·locació i millora de la condició física i, comptant amb els fisioterapeutes, un treball de prevenció i tractament de lesions.

Jo vaig parlar, d’una banda, de la feina que estem fent des del grup amb la redacció del manual i els objectius del mateix, i de l’altra, del paper que la Fisioteràpia pot jugar en l’àmbit casteller.

Si bé és cert que no existeix una especialitat de Fisioteràpia en castells, tots els membres que formem part d’aquest grup de treball hem estat o som castellers i, a més, en tractem sovint a les nostres consultes, amb la qual cosa, tenim molta experiència en aquest àmbit.

El Manual que estem fent recull una descripció de les lesions més habituals (la major part cròniques, no causades per caigudes); com es produeixen; en quines posicions i també una proposta de tractament i “return to play”.

L’objectiu del Manual és que pugui servir d’ajuda als fisioterapeutes que tractin castellers sense venir del món casteller. De fet alguns pacients m’han comentat que quan van al fisioterapeuta amb alguna dolència i diuen que són castellers, la solució que els donen és fer repòs. O els diuen que “mentre realitzis castells tindràs dolor” o que “si vols que et deixi de fer mal hauràs de deixar els castells”, com si fer castells i patir dolor anés de la mà.

Creiem que si els fisioterapeutes disposen de més informació, el tractament podrà ser molt més adequat i volem que el manual els serveixi com una eina per a trobar respostes.

En el món casteller ens trobem que, degut a que és una activitat tradicional i no un esport, costa molt d’introduir la part d’escalfament, estiraments, preparació física, etcètera, que complementaria l’activitat. En tot tipus de colles, ja facin castells grans o petits, és un canvi que està costant molt d’assolir.

En l’any i mig que porto col·laborant amb els castellers de Sants, només hem aconseguit que una petita part de la colla escalfi abans d’assajar i a les diades. Ells (com la majoria de colles) tenen un equip mèdic que s’ocupa, entre altres coses, de la prevenció de lesions.

Aquest equip l’encapçala una metgessa, i compta amb un preparador físic, una osteòpata, jo mateixa com a fisioterapeuta i dos membres de la colla que ens donen suport.

Ens organitzem i dividim les tasques per escalfar, estirar, fer xerrades, escriure consells a les xarxes socials, recordatoris… Però tot i que la colla ho veu necessari, costa que individualment els membres s’hi impliquin.

Som conscients que els Borinots han fet 25 anys i nosaltres “només” portem un i mig amb aquesta tasca, i que els canvis costen, així que seguirem treballant: creiem que és el camí a seguir per aconseguir l’objectiu de reduir el nombre de lesions.

Els castells estan evolucionant cap a construccions més altes, la qual cosa implica més pes i més temps d’esforç. Si el casteller no es prepara per a dur a terme aquest repte, tindrà més probabilitats de lesionar-se. Si els objectius col·lectius de la colla augmenten, també ho haurien de fer els individuals de cada casteller.

Anna Hervàs

Membre del Grup de Treball Fisioteràpia i Castells del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.