Dia mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica: com pot, la Fisioteràpia, ajudar els malalts d’ELA

El 21 de juny es commemora anualment el Dia mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa en el tractament de la qual la Fisioteràpia hi té també el seu paper, mirant de millorar la qualitat de vida dels pacients. El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) i la seva Comissió de Neurologia se sumen a la commemoració.

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica és una malaltia que afecta les neurones del cervell i de la medul·la espinal que controlen el moviment de la musculatura voluntària. Neurones que van deixant de funcionar i acaben morint, cosa que provoca debilitat, atròfia muscular, dolor i paràlisi, i resta autonomia a les persones que la pateixen.

Els símptomes poden ser, entre d’altres, debilitat muscular que afecta extremitats i provoca moviments feixucs, dificultats per respirar i per deglutir, caiguda del cap per la debilitat dels músculs del coll, rampes musculars, parla lenta o mala articulació de les paraules i pèrdua de pes.

El diagnòstic, però, no és mai definitiu: no existeix cap prova específica. Se’n fan diverses per descartar altres malalties que presenten símptomes semblants. Proves que, sumades a l’estudi de la història clínica del pacient i a un examen neurològic acurat, ajuden als professionals especialitzats a identificar l’ELA.

Tot i que l'ELA es desenvolupa de forma imprevisible i variable en cada pacient, la qualitat de vida de les persones afectades i la seva supervivència poden millorar gràcies a un tractament multidisciplinari adequat.

En aquest sentit, els objectius principals del neurofisioterapeuta són millorar i mantenir la qualitat de vida i l'autonomia dels pacients perquè puguin continuar realitzant les activitats de la vida diària. Tractament fisioterapèutic que serà específic per a cada pacient, segons el seu grau d'independència funcional.

Per exemple, en un primer estat de la malaltia, el pacient hauria de realitzar exercici físic terapèutic per millorar la capacitat pulmonar o reduir la fatiga muscular.

A més, hauria de realitzar exercicis de potenciació i control motor. I també s'intenta preservar la capacitat de marxa i s'ensenya a utilitzar els productes de suport, tant per a la marxa com per a les activitats de la vida diària.

En un segon estat, el pacient hauria de començar a realitzar exercicis de Fisioteràpia respiratòria per millorar la capacitat pulmonar. Alhora que, a banda de la capacitat de marxa, se li ensenya a usar la cadira de rodes elèctrica per mantenir la independència funcional en distàncies llargues.

En un tercer estat, el pacient necessita ajuda d’una tercera persona per realitzar transferències. Aleshores el pacient hauria de prevenir les úlceres per pressió i evitar àlgies per immobilització.

En tots aquests estats, hi participen també altres professionals com ara terapeutes ocupacionals, neuropsicòlegs, metges rehabilitadors, infermers i logopedes, sense oblidar la col·laboració indispensable dels familiars.

Per tot l’exposat fins aquí, el CFC insisteix en la necessitat de posar-se en bones mans si mai arriba el moment de conviure amb l’ELA: les i els fisioterapeutes experts en neurologia poden ajudar a fer-ho una mica més fàcil. Consulteu el vostre fisioterapeuta de confiança: la salut, en bones mans.

Per a més informació, podeu consultar la pròpia Comissió de Neurologia a través del correu neurologia@fisioterapeutes.cat