Presentat un protocol pilot de rehabilitació postmastectomia bilateral afirmativa de gènere de vuit setmanes basat en exercici físic

El passat 3 de juliol, i com a activitat pensada per commemorar el mes de l’Orgull, l’Observatori de Gènere del Col·legi va organitzar una xerrada a la qual hi van assistir més de quaranta persones, en la qual es va fer difusió d’un protocol pilot de rehabilitació postmastectomia bilateral per a l'afirmació de gènere, i que va anar a càrrec de Cris Molas i Elliot Theodor.

Cris Molas és fisioterapeuta, màster en Investigació Translacional en Fisioteràpia i actualment cursa el programa de Doctorat de Medicina Multidisciplinària i Rehabilitació a la UAB. Per la seva banda, Elliot Theodor és fisioterapeuta per la Universitat de Tel Aviv, màster en Fisioteràpia de l’Esport i Readaptació a la Activitat Física, està format professionalment com artista de circ contemporani i actualment fa pràctica privada de fisioteràpia a Barcelona.

L’acte, que va ser inaugurat per la tresorera del CFC i col·laboradora de l’Observatori de Gènere, Marlen Moreno, ens va acostar una de les fites més comunes entre les persones trans masculines: la masculinització del tors, cirurgia per a la qual, a part de l'ús de l'armilla de pressió i la indicació de no fer esforços durant 4-6 setmanes, no hi ha unes instruccions de cures ni de “tornada a l'esforç” clares després de l'alta hospitalària. De fet, no es deriva a rehabilitació postquirúrgica ni hi ha cap guia clínica sobre la seva rehabilitació funcional.

D’acord amb Molas i Theodor, per a les i els fisioterapeutes és molt important saber com actuar quan una persona trans arriba a la consulta, motiu pel qual ens van facilitar uns consells de bona pràctica d’entrevista clínica en fisioteràpia que ens van animar a tenir en compte: 

·         Preguntar sempre els pronoms de les persones per dirigir-t'hi de manera inclusiva.

·         Respectar el nom sentit amb què la persona vol que t'hi dirigeixis.

·         No preguntar sobre la transició si no és necessari per a la pràctica clínica.

·         No qüestionar la identitat ni les vivències que la persona t'expliqui en la complicitat de la consulta.

·         No fer sortir mai ningú de l'armari.

També és molt és molt important conèixer com es pot abordar la rehabilitació de les persones que passen per aquest procés i, per això, a la conferència es va presentar una proposta de protocol basada en exercici físic que, principalment, intenta resoldre una de les complicacions més importants i restrictives que es poden donar postmastectomia bilateral: la pèrdua de la funcionalitat de les extremitats superiors.

Es tracta d’una proposta de protocol de vuit setmanes que proposa iniciar-se amb exercicis respiratoris, isomètrics de tronc, deambulació... per finalitzar, a la setmana 8, amb reintegració a l’esport i retorn al treball físic. Amb aquest protocol s’ha elaborat un estudi pilot (n=1) que intenta mostrar la seva fiabilitat. Conscients que només una mostra no es pot presentar com a evidència científica sinó que ens calen moltes més, una de les propostes de futur per a Molas i Theodor és poder desenvolupar aquest estudi pilot així com difondre el coneixement adquirit.

A continuació hi va haver el torn de preguntes per als assistents, tant els presencials com els que estaven connectats a través de la xarxa, i finalment va cloure l’acte l’assessora de l’Observatori de Gènere del CFC, Yolanda Castellano.

Podeu veure la xerrada complerta aquí.