IV Torronada-Col·loqui de la Secció Territorial de Lleida

La Secció Territorial de Lleida es complau a presentar-vos la 4a edició de la Torronada-Col·loqui com a preàmbul de les festes nadalenques.

La sessió s'iniciarà amb la conferència "Com reintegrem el pacient amb una fractura proximal d'húmer a la seva vida quotidiana", a càrrec del fisioterapeuta Lluís Puig.

La fractura proximal de l'húmer és una lesió freqüent en persones d'edat avançada, segueix un patró osteoporòtic, té un major predomini en dones i representa un 5% de totes les fractures.

La manera d'actuar davant d'aquesta problemàtica es divideix en dues categories: tractament conservador vs tractament quirúrgic. L'objectiu del tractament quirúrgic seria estabilitzar la fractura, facilitar la consolidació i reduir el dolor durant el procés de curació. Però el seu fracàs pot provocar una mala funcionalitat i debilitar considerablement els músculs que s'insereixen en l'húmer.

Quan fem un cop d'ull a la literatura veiem que sembla que la cirurgia no produeix un millor resultat en la major part de pacients presentant fractures d'húmer desplaçades i és probable que provoqui una major necessitat de cirurgia posterior.

Tothom estaria d'acord en què les fractures proximals d'húmer amb poc desplaçament es poden tractar de forma conservadora, atès que en la majoria del casos aconseguirem una consolidació. La problemàtica rau en fractures de tres o quatre fragments desplaçades en var on la consolidació no s'aconsegueix en la major part dels casos. Serà aleshores quan es plantejarà la col·locació d'una pròtesis d'entrada.

La filosofia del Servei de Traumatologia de l'hospital on treballa el Sr. Puig, en pacients a partir de 60-65 anys amb conservació del calcari, és la de realitzar la reducció tancada, amb osteosíntesi (sistema bloc humeral) i si les tuberositats es troben afectades es procedeix al tancament de les mateixes amb fil irreabsorbible i cargols canulats. I es reserva la substitució protètica en els casos de fractures amb 4 parts desplaçades o en aquelles que hi hagi la previsió que no es podrà restablir la bona reducció del calcari.

En quan al tractament Fisioteràpia els aspectes més rellevants són:

Tant si és conservador com si és postquirúrgic s'han de respectar els equilibris en els diferents plans. En el pla sagital, en el pla de la flexió, han d'estar equilibrats els deltoides que fa pujar el cap de l'húmer, respecte del manegot que el manté coaptat envers la glena. Sinó el que succeirà serà una compressió de la bursa, tendons i altres estructures que provocarà una limitació de la flexió. I l'altre equilibri s'ha de donar en el pla horitzontal, en el pla de les rotacions, i haurien d'estar equilibrats els rotatoris interns respecte dels externs. Sinó el cap tendirà a descentrar-se anteriorment comprimint estructures al realitzar l'abducció i ens la limitarà. Sabent això hauríem de descartar exercicis amb bastó anant de baix cap a dalt per guanyar l'elevació i el de fer l'escaleta per la paret, que també ens genera desequilibri.

La temporització a seguir serà: mobilitat passiva, activa assistida, activa i tonificació.

Haurem de treballar la mobilitat passiva de la glenohumeral i no oblidar-nos també de treballar una bona mobilitat de les articulacions escapulotoràcica i acromioclavicular. Progressivament es treballarà la mobilitat activa assistida, s'hauran de fer exercicis aguantant el braç de dalt cap a baix, és a dir, ajudant-se de l'altre braç per pujar fins al màxim assolit en passiu i anar aguantant el braç a diferents alçades amb l'ajut i control de l'altre braç, per tal de respectar els equilibris abans esmentats. El sector on tindrà més dificultats serà de 90° en avall que serà on hi haurà més lluita deltoides/manegot. Tot seguit es treballa la mobilitat activa i, finalment, cal veure en cada cas quins seran els exercicis més adients de tonificació.

Particularitats:

Si és tractament conservador no treballarem les rotacions fins confirmació d'inici de consolidació en RX. També és el cas de les hemiartroplàsties que s'ha de respectar el tancament de les tuberositats, això vénen a ser aproximadament unes 6 setmanes.

En els casos de pròtesis invertides, la rigidesa ens pot venir provocada per un bloqueig de l'articulació acromioclavicular, per un escurçament del pectoral o per una manca de mobilitat escapulotoràcica, que és la que ens donarà l'èxit en les rotacions, per tant seran 3 aspectes que haurem de tenir molt en compte en el nostre tractament.

Per acabar, dir que hauria de passar a la història aquella màxima que diu: "ha de fer una mica de mal sinó no es millora", atès que les coses que provoquen dolor als nostres pacients el que fan és frenar la seva bona evolució.

Finalitzada la conferència, la Secció Territorial de Lleida convida a un pica-pica i torrons, i per tancar l'acte s'oferirà una breu actuació musical a càrrec de The Chain Smokers Band.

Lluís Puig. Fisioterapeuta. Cap de Fisioteràpia de l'Hospital de l'Esperit Sant. Professor de Fisioteràpia a Blanquerna (URL). Docent de cursos monogràfics i classes de màster a la FUB (Universitat Manresa), EUSES (Universitat a Girona), UdL (Universitat de Lleida) i per a Fisioformación. Col·laborador en diferents mitjans de comunicació: 5 anys a "El Matins" de TV3, COM Ràdio, actualment i des de fa 5 anys al programa "Tot és possible" de RAC1, fent la secció "El fisio a casa". Autor dels llibres: "El fisioterapeuta a casa" (2010) editorial Viena, "Els secrets del fisioterapeuta" (2012) editorial Viena i "Tu també pots" (2013) editorial Viena.

Aula Magna de la Facultat de Medicina, c/ Montserrat Roig, 2, 25008 Lleida