Carta oberta a la Consellera de Salut, Marina Geli

Honorable Consellera Geli,

Em permeto distreure la seva atenció per fer-la partícip de la profunda preocupació i el desencís més absolut de qui subscriu aquesta carta i de la Junta de Govern que m'honoro en presidir.

L'inici del seu mandat va ser esperançador per a nosaltres els fisioterapeutes, al trobar al capdavant de la Conselleria una persona que, no només ens escoltava, sinó que tenia un profund coneixement de la nostra professió i del rol importantíssim que juguem a una societat com la nostra. Així va ser que durant el Sopar Col·loqui del l'any 2004, va explicar als assistents la necessitat d'abordar un procés de Reordenació de la Rehabilitació i la Fisioteràpia on el fisioterapeuta jugués un rol propi i imprescindible.

La realitat dels fets, dia a dia, ens demostren que d'altres prioritats i, perquè no sospitar-ho, d'altres interessos, s'han prioritzat davant d'una necessitat imperiosa del sistema de salut a Catalunya: definir i establir la rehabilitació i la Fisioteràpia al sistema públic.

Malauradament diverses iniciatives del seu departament i d'altres departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya afecten directament a la nostra professió i al seu Col·legi Professional, ignorant una realitat d'homes i dones, fisioterapeutes, que cada dia atenen als ciutadans de Catalunya, tot sovint suplint mancances i deficiències del sistema públic que menysprea la nostra disciplina. I excusi els termes, doncs no l'atenyen a vostè com a política ni com a persona, sinó al sistema que, una vegada més, ha demostrat el poc valor que dona als homes i dones que exerceixen la Fisioteràpia a Catalunya.

Quan el Departament de Justícia prepara una nova llei de Col·legis Professionals que dóna excepcions als professionals de la salut i curiosament, només contempla metges, infermers i odontòlegs; quan el Departament de Salut regula les teràpies naturals amb uns programes de formació des de l'Institut d'Estudis de la Salut que es un "copiar i enganxar" del Pla d'Estudis oficial de la Diplomatura en Fisioteràpia; quan el seu Departament dissenya i presenta el Pla de Reordenació de la Rehabilitació a Catalunya, oblidant i menyspreant a la Fisioteràpia i al fisioterapeuta de nou, no creu vostè que quelcom "estrany" està passant? Què és el que passa a Catalunya amb la Fisioteràpia?

Per què finalment ens hem de fer aquesta pregunta? Quins interessos hi ha perquè la nostra professió a Catalunya no trobi el recolzament per a la seva evolució, que si troba a la resta de l'Estat? Per què a Catalunya, model d'europeisme i de modernitat a l'Estat Espanyol, la Fisioteràpia per l'Administració retrocedeix als anys de foscor i restem a la cua d'Espanya i d'Europa?

Què és el que impedeix el decret d'integració del fisioterapeuta a l'Atenció Primària? Només els diners? Què és el que impedeix establir un rol propi del fisioterapeuta al sistema públic, d'acord amb experiències estatals i europees? Tan sols l'impediment i/o reticències d'alguns professionals de la salut?

Honorable Consellera, permeti que aporti la meva resposta. Només cal la voluntat política de fer-ho i abordar la situació. Vostè i el seu Departament ens ho han demostrat reiteradament al abordar temes importants i de difícil solució.

La situació és tan lamentable que només cal fer un cop d'ull a les dades, sempre fredes i que resten a l'espera que alg&uacu