La Comissió de Geriatria presenta la conferència: 'Col·locació i adaptació de pròtesis en el pacient geriàtric'

El passat 2 de juliol, i dins del cicle de conferències de la Comissió de Geriatria, va tenir lloc la ponència que portava per títol: 'Col·locació i adaptació de pròtesis en el pacient geriàtric'. La xerrada va ser presentada per Joan Vélez Segura, tècnic i director de l'Institut Desvern, i Gustavo Serra, tècnic ortoprotèsic del mateix centre.

La conferència va servir per fer un abordatge bàsic de les pròtesis inferiors. En concret es va parlar de la femoral i de la tibial, que ofereix una millor qualitat de vida al pacient amputat.

La xerrada es va iniciar fent un seguiment del procés de confecció d'una pròtesi. Es varen presentar els nous materials, els diferents tipus de pròtesis, així com els components que en formen part (peus, tubs, genoll, sistemes de suspensió, etc.).

Tot seguit es va parlar de la intervenció del fisioterapeuta en l'etapa preprotèsica i es va destacar la importància que té la teràpia manual en la preparació del monyó que haurà d'acollir la pròtesi, la qual s'ha d'adaptar al pacient, a la seva morfologia i al seu estil de marxa.

Posteriorment es va mostrar com s'iniciava el procés de recuperació i adaptació a la pròtesi. Els ponents van destacar que els exercicis realitzats en les barres paral·leles ens ajudaran a determinar els problemes en la marxa. Aquests exercicis s'han de combinar amb d'altres com els de propiocepció, equilibri o mobilitat articular.

A continuació es va parlar dels problemes que pot ocasionar una pròtesi mal adaptada o un canvi morfològic en el monyó. Les patologies amb què es pot trobar un pacient amputat provinents d'aquests problemes són: infeccions, edemes, descamació de la pell i inflamació.

Per finalitzar la conferència, els responsables de l'Institut Desvern ens van mostrar uns vídeos en els quals es podia observar les diferents problemàtiques que pot presentar la marxa en un pacient a qui se li ha col·locat una pròtesi, i ens van comentar quins eren els passos o les vies per a la seva resolució, perquè cal tenir en compte que cada persona amputada és diferent i que aquesta diferència sovint condiciona el tractament a seguir, atès que no tothom necessita la mateixa intervenció ni amb la mateixa intensitat.