Les facultats de Fisioteràpia aproven el Pla Bolonya

El 21 d'octubre, la Societat Catalano–Balear de Fisioteràpia va organitzar una xerrada amb representants de totes les facultats de Fisioteràpia catalanes i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya sobre la repercussió que tindrà el Pla Bolonya pels estudiants i diplomats en Fisioteràpia. Tots els parlaments van estar a favor d'aquest pla d'estudis universitari.

La senyora Montse Nuevo, presidenta de la Societat, que va presentar i moderar l'acte, va donar la primera paraula al senyor Gonzalo Lorza, sotsdirector d'estudis de Fisioteràpia de l'Escola Universitària de Ciències de la Salut de Manresa. Per a Lorza, el Pla representa un gran canvi qualitatiu perquè permet "la mobilitat dels estudiants, s'utilitza el mateix llenguatge entre les universitats europees i millora l'avaluació contínua".

D'altra banda, la senyora Anna Capitán, coordinadora de l'ensenyament de Fisioteràpia a la Universitat de Vic, va afirmar que amb el Pla "hi ha una oportunitat única per reconèixer la nostra feina i ens permet avançar com a professionals". Va afegir que amb l'anterior metodologia s'estava més limitat perquè només es valorava amb una nota. Ara les qualificacions dependran més de la capacitat de l'estudiant. També va ressaltar que els màsters i el doctorat "incrementaran, positivament, el nivell de la professió" i que a la llarga serà necessari, per als diplomats, fer algun tipus d'adaptació.

Posteriorment, el senyor Alesander Badiola, cap d'estudis de l'Escola Universitària de Fisioteràpia Blanquerna, va destacar que "encara que ara un diplomat pot exercir, no sabem si d'aquí uns anys el mercat laboral demanarà només el títol de grau". D'altra banda, la doctora Caritat Bagur, directora del Departament de Fisioteràpia de la Universitat Internacional de Catalunya, va destacar que el Pla és una oportunitat perquè "permetrà la mobilitat laboral i millorarà la recerca i la investigació". Seguidament, el senyor Joan Juvany, coordinador del primer curs del grau de Fisioteràpia de les Escoles Universitàries Gimbernat va afirmar que "hi ha més avantatges que inconvenients". Va ressaltar que amb el Pla es modernitza l'estructura universitària, s'amplia la mobilitat dels estudiants, i augmenta la implicació del professor i l'alumne amb la carrera. Com a inconvenient va afirmar que hi ha més dedicació exclusiva i que, per tant, no tothom podrà estudiar.

La responsable de l'ensenyament de Fisioteràpia a la Universitat Rovira i Virgili, la senyora Ma. del Carme Casajuana, va afirmar que tot i que la investigació i la recerca serà un salt qualitatiu, no cal oblidar el treball de camp i la tasca assistencial de la Fisioteràpia. Va afegir que a nivell professional és igual un diplomat que un graduat. Posteriorment, el senyor Antoni Narbona, cap d'estudis de la Universitat Garbí, va comentar que hi ha hagut alguna confusió amb el Pla perquè cada universitat catalana ha marcat les seves pròpies línies. També va destacar, com la senyora Casajuana, que la Fisioteràpia és una feina assistencial i no cal ser doctor per a exercir, encara que "tenim tot el dret a investigar". Per a Narbona, "no és igual un diplomat que un graduat, però tots dos són fisioterapeutes". A més, creu que en un futur hi haurà menys diplomats i que, per tant, a les ofertes de treball demanaran més graduats. Pensa, en aquest sentit, que el reciclatge, a la llarga, s'haurà de fer.

El vicedegà del Col·legi, Manel Domingo, va destacar que el títol de grau permetrà accedir al màster, i sobretot, al doctorat, que permetrà obtenir evidències científiques pròpies. De totes formes, va matisar que no és cap obligació "agafar la via investigadora, perquè és una opció personal". El Sr. Domingo també va aclarir que el curs de recertificació, el quart any, no és un curs obligatori sinó també una opció personal de cada fisioterapeuta.

La xerrada es va celebrar a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.