Per una major presència de la Fisioteràpia a la Sanitat Pública catalana

El passat 27 de novembre, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya va organitzar la Jornada "Mirada cap a un nou model assistencial eficient en Fisioteràpia". La intenció d'aquest acte era parlar sobre la situació actual i futura de la professió dins de la Sanitat Pública catalana. La conclusió generalitzada va ser que cal millorar i augmentar el paper de la Fisioteràpia en la nostra Sanitat. Amb aquest objectiu es van proposar nous models assistencials i es va comptar amb la presència tant de professionals del país com d'europeus.

La Jornada es va inaugurar amb els discursos del degà del Col·legi, Francesc Escarmís, i la directora de Planificació i Avaluació del Departament de Salut, Ma Lluïsa de la Puente. El senyor Escarmís va afirmar que el fisioterapeuta necessita poder desplegar totes les seves competències i més autonomia per poder exercir la professió dins la Sanitat Pública. També va comentar que era necessari tenir un major accés al pacient. Per aquest motiu va manifestar que "amb aquestes mesures guanyaríem temps, eficiència i la despesa sanitària disminuiria". I va afegir que el que "volem és un fisioterapeuta a cada CAP". D'altra banda la senyora de la Puente va manifestar que Catalunya avança i, per tant, cal buscar altres alternatives sanitàries. I va afegir que "cada vegada més, hi ha més demanda de serveis assistencials". Per aquest motiu va manifestar, adreçant-se a la professió, que "el CatSalut us necessita", i va afirmar que cap a l'any 2010 el Departament de Salut vol apropar la Fisioteràpia a l'assistència primària.

Posteriorment, a la taula "El sistema de proveïment de serveis català" –la primera de la Jornada- hi van intervenir diferents proveïdors de serveis catalans per explicar les seves propostes. Va iniciar les ponències el senyor Alexandre Bel, cap de Fisioteràpia del Centre de Recuperació del Vallès. Per a Bel cal crear un sistema sanitari de qualitat on hi hagi una major presència i protagonisme del fisioterapeuta. Va insistir que cal fer divulgació "del què fem", crear un protocol professional conegut per infermeres i metges, i participar en els programes i estudis de la Salut Pública. Seguidament va intervenir el senyor Jordi Sala, director territorial de l'àrea de Catalunya de la Corporació FISIOGESTIÓN. Va presentar el seu model de rehabilitació domiciliària. Va explicar que fan un tractament personalitzat on tenen criteris d'inclusió o exclusió, com per exemple a l'hora de decidir el desplaçament del pacient cap a l'ambulatori. Va afegir que els professionals fan formació contínua i hi ha un control de qualitat. Després, la responsable del Servei de Rehabilitació, Fisioteràpia i Logopèdia del Grup SAGESSA, la senyora Carme Casajuana, va destacar que tenen un acord amb el metge rehabilitador pel qual, segons les patologies existents, són derivades directament al fisioterapeuta. A més pot fer el seu propi diagnòstic juntament amb el facultatiu; així com l'informe d'alta. També desenvolupen la recerca i treballs multidisciplinaris. Posteriorment la fisioterapeuta i adjunta a la Direcció Clínica Territorial de Girona del CatSalut, senyora Margarita Desoi, va explicar com desenvolupen un projecte de l'Institut Català de la Salut, el qual millora els processos assistencials i optimitza els recursos amb una major presència territorial. Segons la senyora Desoi, un dels punts més importants per posar en pràctica aquest projecte és el seu model multidisciplinari horitzontal, no jeràrquic. Seguidament el director del centre de rehabilitació Consorci Sanitari del Garraf, senyor Antoni Martí, va destacar que per tenir un bon servei "és necessari donar qualitat al pacient". Per aquest motiu són un equip interdisciplinari que ajusten el seu servei a l'horari del client. També creu necessari que el fisioterapeuta faci una formació continuada i especialitzada. Després, la fisioterapeuta del CAP Montroig-Miami, senyora Dolors Sentís, va destacar que no tenien cap pacient a les llistes d'espera gràcies, entre d'altres coses, al treball multidisciplinari. També motiven la recerca dels professionals i l'ús de les noves tecnologies. Seguidament la gerent del centre de rehabilitació CRIL, Mercè Torres, va explicar que van crear el Departament d'Anàlisi de Qualitat i Assistència (DAQUA) per detectar qualsevol factor o servei que puguin valorar i millorar.

A continuació, va tenir lloc la segona taula: "Models de proveïment de serveis europeus", en la qual hi va intervenir la senyora Ruth Ten Hove, assessora professional de la Chartered Society of Physiotherapists anglesa, i el senyor Alain Bergeau, president de la FIOPF (Fédération Internationale des Organisations Physiothérapeutes Francophones), de la FFMKR (Fédération Française des Masseurs Kinésithérapeutes Rééducateurs) i la UNPS (Union Nationale des Professionnels de Santé). La senyora Ten Hove va presentar el model d'autoderivació (Self Referal), que permet al pacient que així ho desitja accedir directament al fisioterapeuta sense haver de passar per cap altre professional sanitari. És un sistema que fa 30 anys que existeix a la sanitat privada anglesa i actualment està pràcticament implantat a la totalitat del NHS (National Health Service). Segons la senyora Ten Hove "es considera que la implantació del Self Referal comportarà un estalvi del 30% tant en costos com en burocràcia". Posteriorment, el senyor Bergeau ens va explicar que el pacient francès no accedeix directament al fisioterapeuta sinó que el 80% hi arriba provinent del metge de medicina general i el 20% a través de l'especialista. El senyor Bergeau va reclamar a la nostra professió autonomia i responsabilitat, "només serem autònoms si assumim responsabilitats", i ho va exemplificar expressant que només el 30% dels fisioterapeutes francesos fan proves, el 70% restant, segons Bergeau, "espera que els diguin què han de fer per por".

Els representants dels models de proveïment de serveis europeus assistents a l'acte, van destacar com a elements clau per a obtenir l'autonomia professional que reclama la Fisioteràpia al nostre país, la confiança -tant en les nostres capacitats i competències com en el pacient, que farà un ús racional dels serveis que té al seu abast- i la responsabilitat en l'exercici de la professió, que augmentarà el nivell d'exigència i portarà els professionals a implicar-se més en tot el procés terapèutic, des de l'avaluació fins a l'alta de Fisioteràpia, passant pel diagnòstic, el plantejament del tractament i el registre sistemàtic de dades a la història clínica del pacient.

La tercera i última taula de la Jornada: "Possibilitats d'Integració al Sistema de Salut", va comptar amb la presència del Dr. Armando Martín-Zurro i el Dr. Ramon Morera, codirectors del Pla d'Innovació d'Atenció Primària i Salut Comunitària, i del Dr. Xavier Surís, codirector del Pla Director de Malalties Reumàtiques i de l'Aparell Locomotor. Els doctors Martín-Zurro i Morera van explicar que l'objectiu del Pla d'Innovació d'Atenció Primària i Salut Comunitària és crear un pla transversal que sigui sostenible a nivell organitzatiu, ètic, econòmic, mediambiental i emocional. Ens van explicar que "els fisioterapeutes no formaran part d'un equip de salut concret sinó que pertanyeran a un Govern Territorial", que és com s'ha organitzat territorialment el Pla per poder proporcionar importants beneficis tant als ciutadans (capacitat d'elecció, millor accessibilitat, més informació...) com als professionals (potenciació del lideratge clínic, autonomia de gestió, menys burocràcia, treball integrat amb d'altres professionals sanitaris...). Segons els codirectors del Pla d'Innovació d'Atenció Primària i Salut Comunitària, aquesta nova visió del sistema sanitari català estarà implantat a tot el territori en un període de 4 anys. Per la seva banda, el Dr. Surís ens va explicar que el Pla Director de Malalties Reumàtiques i de l'Aparell Locomotor és un instrument del Departament de Salut per planificar unes actuacions destinades a millorar l'atenció de les malalties reumatològiques. Aquestes accions són: la promoció de la salut, la prevenció de les malalties, la realització d'un diagnòstic precoç, un tractament adequat i la rehabilitació. Aquest Pla Director s'ha confeccionat per la importància i prevalença de les malalties reumàtiques, i per la repercussió que tenen en la salut, l'activitat laboral i l'economia. Hem de tenir en compte que un 77% dels malalts crònics tenen una patologia de l'aparell locomotor, que un 36% dels homes i un 53% de les dones manifesten també patir una malaltia d'aquest tipus, les quals són la segona causa de baixa al nostre país. Davant d'aquestes dades, el Dr. Surís va insistir en la importància del Pla Director de Malalties Reumàtiques i de l'Aparell Locomotor atesa la rellevància que aquestes malalties tenen en el marc socioeconòmic del nostre país.

La Jornada es va cloure amb una taula formada pel degà del Col·legi i el Dr. Josep Ma Argimon, director de la Divisió d'Avaluació de Serveis del SCS. El Sr. Escarmís va considerar que la Jornada havia estat molt "fructífera" perquè ens havia servit per "aclarir coses que ens permetran saber cap a on anem". Va tornar a insistir en la importància de l'existència d'un fisioterapeuta autònom a la Sanitat Pública catalana. Per la seva banda, el doctor Argimon va agrair que el Col·legi hagués donat veu al Departament i va voler fer una reflexió entorn el model assistencial ideal, el qual "sigui com sigui ha de ser un model sostenible, que optimitzi els recursos, que integri tot el territori i amb una important presència de les noves tecnologies".