La Comissió d'Aparell locomotor presenta la conferència: Síndrome del dolor miofascial. Definició i opcions terapèutiques

El passat 19 de juny, integrants de la Comissió d'Aparell locomotor del Col·legi van presentar la conferència "Síndrome del dolor miofascial: definició i opcions terapèutiques". Marc Lari i Xevi Sala, a banda de pertànyer a la comissió col·legial, són fisioterapeutes especialistes en dolor miofascial i punció seca avançada, i col·laboradors dels seminaris Travell & Simons.

La conferència la va iniciar el Sr. Sala amb la definició de la Síndrome de Dolor Miofascial (SDM) que, d'acord amb Travell & Simons, són "símptomes sensorials motors i autonòmics motivats pels Punts Gallet Miofascials (PGM)", els quals -i d'acord amb la definició dels mateixos autors- són "una zona irritable en un múscul esquelètic associat a un nòdul palpable hipersensible localitzat en una banda tensa". Aquests PGM poden ser de dues tipologies: latents, quan provoquen qualsevol cosa menys dolor, o bé actius, que són els que causen dolor. Els podem trobar ens quadres de dolor musculosquelètic, en diagnòstics tals com gonàlgies, lumbàlgies o d'altres més específics i, ocasionalment, també simulant patologia visceral. El seu diagnòstic és clínic, motiu pel qual es fa necessari que el professional tingui formació i habilitat per a l'exploració, a banda d'una anamnesi acurada.

El Sr. Sala ens va explicar també la naturalesa dels PGM en base a les troballes científiques més rellevants, les quals va relacionar amb la hipòtesi integrada, tot explicant la gènesi i perpetuació dels PGM.

Tot seguit, el Sr. Lari ens va parlar sobre els tractaments de Fisioteràpia en els PGM. Ens va indicar que hi ha dues formes d'abordar-los: amb tractaments conservadors (tècniques terapèutiques que no travessen la pell) tals com els estiraments musculars, les tècniques de compressió, la massoteràpia, la relaxació postisomètrica, la inhibició recíproca, i va indicar com la més efectiva la tècnica suïssa, que encadena diverses de les tècniques esmentades. Una altra forma de tractar els PGM és mitjançant tractaments invasius (quan utilitzem agents físics que travessen la pel), entre els quals va destacar per la seva importància la punció seca.

A continuació ens va donar indicacions de quan emprar un tractament o un altre. El tractament conservador s'ha d'usar, entre d'altres, quan el pacient no pot ésser punxat, quan estem davant d'un PGM agut o bé de músculs inaccessibles a l'agulla o als qual, portar-hi l'agulla comporta un risc. D'altra banda, el tractament invasiu està indicat quan no funciona el tractament conservador, quan un múscul no pot ésser estirat per motius mecànics, quan hi ha un gran nombre de PGM a tractar, quan estem davant de músculs als quals és difícil d'accedir-hi per palpació, etc. Posteriorment ens va informar de les precaucions que cal prendre a l'hora de tractar els PGM amb punció seca, de la dosificació i dels procediments postpunció, per acabar-nos indicant que a vegades hi ha factors de perpetuació que fan que el tractament amb punció seca sigui insuficient.

La conferència va finalitzar amb una demostració audiovisual de l'aplicació de la punció seca i amb les preguntes dels assistents, que van mostrar-se molt satisfets amb l'explicació, predisposició i claredat amb què els nostres companys van explicar la SDM i les entitats patològiques que la causen, els PGM.