II Jornada col·legial: Les teràpies manuals en la pràctica clínica

La II Jornada col·legial "Les teràpies manuals en la pràctica clínica", que es va celebrar el passat divendres 21 d'octubre a Barcelona, va repetir l'èxit de convocatòria de l'any passat. L'anterior i primera edició va incloure un nou concepte que ha perdurat en aquesta: l'abordatge pràctic de l'exposició, que ha portat a tots els ponents a realitzar, a més d'una part teòrica, una altra de pràctica que donava més força clínica als conceptes tractats.

L'acte es va iniciar a les 9.00 h amb la inauguració de la Jornada de mans del degà del Col·legi, Sr. Manel Domingo que, entre d'altres, va recordar als assistents que el Col·legi està col·laborant amb el CGCF amb la realització d'una enquesta que ens ha de servir per conèixer de primera mà dades reals per poder garantir el reconeixement oficial de les especialitats de Fisioteràpia emparats per la Llei de Regulació de les professions sanitàries, establerta l'any 2003.

Posteriorment, el Dr. Manel Santafé, que porta més de 25 anys treballant en la recerca de les sinapsis neuromusculars, va explicar la fisiopatologia del punt gallet. Va destacar que la millor visió fisiopatològica del punt gallet és la descrita pel doctor Simons sota el nom 'd'hipòtesi integrada'. Es tracta d'un important esforç integrador d'altres hipòtesis i teories, més un intent de justificació clínica. La revisió de Simons del 2004 posa de relleu els buits de coneixement, especulacions, inferències i experiments que falten per replicar. En aquest sentit, el Dr. Santafé es va centrar en l'alteració de la neurotransmissió i va comentar que l'escola de Simons aposta fermament per un augment de la neurotransmissió espontània. Va afirmar que no està gens clar què és el que fa que una sinapsi neuromuscular o diverses agrupades en una àrea discreta iniciïn una anòmala neurotransmissió; i va afegir que queda experimentalment demostrat que un augment perllongat d'acetilcolina (ACh) a la fenedura sinàptica col·loca el potencial de membrana del miòcit en valors insuficients per disparar un potencial d'acció, però suficients perquè el citoplasma subsinàptic s'enriqueixi de cations Na2+ (sodi). Aquest excés de sodi permeabilitza la membrana del sistema sarcotubular de forma local i discreta a l'àrea subsinàptica.

A continuació va ser el torn del Sr. Carlos Rodríguez, fisioterapeuta i professor titular de l'EUCS Manresa, que ens va presentar la ponència "Tècniques neurodinàmiques", en la qual va fer una justificació d'aquestes tècniques físiques no invasives per tractar el component neural, que és causa de nombroses patologies i, moltes vegades, és susceptible de ser confosa amb altres afectacions. La presentació va anar enfocada a avaluar i diferenciar l'estructura dels diferents punts on es poden localitzar els principals 'atrapaments' dels nervis perifèrics de l'extremitat superior.

Seguidament, el fisioterapeuta i psicopedagog, professor del Grau de Fisioteràpia – UdL i vicedegà del Col·legi, Sr. Ramon Aiguadé va presentar la seva ponència "Tècniques de fibrolisis instrumental miofascial". Va iniciar la seva explicació definint què era la fibrolisis instrumental miofascial, centrant-se en les tècniques de ganxeig. Va advertir que abans d'utilitzar el ganxo com a instrument, primerament s'ha de fer una palpació de l'àrea on es vol treballar i conèixer, al mateix temps, els teixits a tractar. Va mostrar diferents tipus de ganxos insistint que podien estar fets de diferents materials. Posteriorment va comentar que la freqüència del tractament varia d'acord amb la qualitat de la pell i la motivació del pacient, i que les sessions havien de ser d'una a tres vegades per setmana, i d'entre 20 i 30 minuts cadascuna.

  

Tot seguit, el cinesiòleg xilè Sr. Rodrigo Latorre va presentar la ponència "Inestabilitat i dolor lumbar. Tractament integrat amb teràpia manual basada en l'evidència". Va començar la seva xerrada indicant que el dolor lumbar és una condició patològica que podria arribar a presentar-se entre un 60% i un 80% de la població i que té una causa multifactorial que pot generar o perpetuar la simptomatologia. Va donar una altra visió de les teories dels efectes fisiològics de la teràpia manual, la qual combinada amb exercici –segons Latorre- ha demostrat ser òptima en el tractament de les àlgies de columna. Finalment va animar els assistents a col·laborar amb la Fisioteràpia, mitjançant la seva feina diària, per aconseguir el pas de professió a disciplina i de tècnica a ciència.

El cinesiòleg i fisiatre argentí, Sr. Santiago Farenga, va exposar la conferència, "Síndrome del dolor cervicobraquial secundari al pinçament vertebral. Abordatge amb teràpia manual". Va explicar que els dolors cervicobraquials poden provenir de múltiples fonts, com el pinçament vertebral, un dels més comuns en la pràctica clínica quotidiana. Va afegir que el pinçament és la conseqüència d'una cadena de processos i desajustos en els plans neuromusculosquelètics, provocats, moltes vegades, per actituds posturals incorrectes, sobrecàrrega muscular d'origen laboral i, fins i tot, traumatismes com la fiblada cervical i processos degeneratius articulars. En aquest sentit, el Sr. Farenga va fer una síntesi de les diverses causes o processos que condueixen a la cervicobraquiàlgia, centrant-se en el pinçament vertebral.

L'activitat de la tarda es van iniciar amb la ponència de la fisioterapeuta i professora especialista en Fisioteràpia esportiva a la University of Texas Health Science Center de San Antonio, Sra. Catherine Ortega, que va presentar la conferència "L'estabilització per a la rehabilitació de lesions cervicals", en la qual va donar a conèixer un cas pràctic d'un golfista l'elit que havia sofert un accident de cotxe que li havia provocat una lesió cervical amb espasme i dolors musculars, i al qual va tractar utilitzant l'estabilització de la regió cervical i la teràpia manual per aconseguir el retorn del golfista a la vida esportiva.

  

El fisioterapeuta nord-americà, especialista en teràpia manual, i professor a la Universitat d'Illinois dels EUA, Sr. Juan Di Leo, va presentar la seva conferència, "Mobilitzacions i manipulacions del membre inferior. Mites i aplicacions clíniques en lesions d'esportistes de competició i professionals". Es va centrar en els tractaments i patologies del membre inferior adreçats als esportistes professionals. La major part de la seva ponència la va dedicar fent demostracions pràctiques amb raonaments clínics.

Les ponències de la Jornada van cloure amb la del Sr. Lluís Puig, fisioterapeuta, cap de Fisioteràpia de l'Hospital de l'Esperit Sant, secretari de la Societat Catalano-Balear de Fisioteràpia i recent guardonat amb el Premi al Fisioterapeuta de l'any que el CFC atorga des d'aquest mateix 2011. El Sr. Puig va presentar la conferència "Exploració i tractament de les tendinopaties de l'espatlla", amb la qual va fer un repàs històric de l'evolució del tractament de l'espatlla en el camp de la Fisioteràpia, que ve tenir un punt d'inflexió, per a ell, amb Thierry Marc i el seu mètode CGE (Concepte Global de l'Espatlla), un mètode molt lògic que, després d'un balanç precís, permet posar en evidència l'estat de diferents estructures anatòmiques i les diferents alteracions de l'espatlla i corregir-les.

   

Finalment, la cloenda de la Jornada va ser a càrrec de la tresorera del Col·legi, Sra. Montse Inglès, que va destacar l'àmplia varietat i qualitat de les ponències i el bon nivell científic i professional de la Fisioteràpia catalana.